PAU Disseny 2000 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció B)

Exercici 3 [6 punts] (Escolliu una opció i feu les activitats de què consta.) OPCIÓ B Disseny d’un joc de joies Dissenyeu un collaret i unes arracades que hi facin joc; poden ser de qualsevol material preciós o bé de bijuteria. a) L’exercici es resoldrà d’acord amb les condicions següents: — El disseny podrà ser més o menys mimètic o bé informalitzar la figuració; fins i tot podrà ser abstracte. Però en qualsevol cas se cenyirà al tema aigua - animals d’aigua. — Els materials proposats per a les joies seran a criteri de l’alumne, tant si són cars com més assequibles o bé barrejats, però se n’haurà de justificar, en la memòria o bé a base d’anotacions sobre els dibuixos, el tipus i el perquè de la seva combinació amb altres materials, si és dóna el cas. Els procediments industrials o artesans de realització s’han d’explicitar, si més no de manera genèrica. — Es representaran no només les diferents peces, sinó els components de cada peça, amb indicació dels tipus d’unió entre materials, sense que calgui detallar-los, a menys que l’esforç formal recaigui sobre aquestes unions. S’admet que certes components siguin convencionals (agulles de ganxo, tanques…) i no cal representar- les amb detall. — La tècnica de projectació serà el dibuix, a mida lliure però expressant a part les seves dimensions reals a través de les necessàries cotes, sobre dibuix petit esquemàtic. Almenys es farà un dibuix en perspectiva per a cadascuna de les joies, si són diferents, o bé la representació sintètica d’un cap (o d’una part: barbeta / orella / coll i poca cosa més) sobre la qual representar el joc. El color s’emprarà si es considera convenient. — L’exercici es demana a nivell d’esbós avançat, sense que calgui una precisió absoluta en la representació, però expressant clarament la proposta formal i textural del conjunt. Es presentarà en làmines DIN A3, en un full d’esbossos previs i en un altre de representació acabada, amb les anotacions o memòria corresponent. b) Recordeu que: Partint del trencament que els anys 20 i 30 van protagonitzar Cocó Chanel i Elsa Schiaparelli, les quals van demostrar que la bijuteria no tenia per què imitar la joieria per arribar a altes cotes d’innovació i bellesa, ara podem entendre que no hi ha materials innobles sempre que s’utilitzin de manera pertinent. Això ens remet a aquelles qualitats de color, pes i textura pròpies de qualsevol material car o assequible, però que en aquest àmbit del disseny obliga a plantejar-se-les ben clarament. D’altra banda, la petitesa del resultat material ens porta a la necessitat de simplificar de manera apropiada i creativa les formes (o bé a endinsar-nos en el treball preciosista de la figuració mimètica, cosa només recomanable per a alguns orfebres que treballen en aquesta línia). Hem de considerar factors de caire biomecànic (el pes de les orelles, el tacte de les peces sobre la pell). Però sobretot es valoraran aspectes de forma, textura i joc de conjunt, així com el seu caràcter, que en principi és obert a qualsevol aportació però que ha de ser coherent si és que té un propòsit concret. Presentació: presenteu, de forma ordenada, tots els escrits i dibuixos corresponents als exercicis que componen la prova; adjunteu-los al vostre quadernet de respostes i adheriu el codi de barres a cada full solt. Recordeu que els esbossos tridimensionals i les maquetes s’han de situar sobre una base transportable a la qual heu d’adherir el vostre codi de barres.