PAU Disseny 2000 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció A)

Exercici 3 [6 punts] (Escolliu una opció i feu les activitats de què consta.) OPCIÓ A Disseny d’una tribuna unipersonal Dissenyeu una tribuna unipersonal destinada a servir de suport a oradors que intervenen en mítings. Se suposa una tarima o escenari preexistent i amb una certa elevació sobre l’horitzontal del públic. La tribuna s’aixeca llavors com a artefacte mediàtic entre l’orador i el seu públic. a) L’exercici es resoldrà d’acord amb les condicions següents: — Es tracta d’una tribuna unipersonal, i ha de servir de suport material a papers, micròfons i un servei d’aigua, coses totes elles que caldrà representar aproximadament (però solament) en planta, per assegurar-ne una cabuda còmoda. Ergonòmicament es destina a un orador en posició dreta, el qual s’hi pot recolzar durant l’acte del discurs. Sobre això, s’ofereixen adjuntes unes dades ergonòmiques. — La tribuna també s’entén com a suport simbòlic, amb els suggeriments habituals en aquests tipus d’actes. — Els materials es poden establir a criteri de l’alumne i poden ser diversos alhora. Es tindran presents, de manera aproximada, els gruixos de cada element. — Tractant-se d’un moble traslladable, s’imposa la condició de l’autoestabilitat, sense que per assegurar-la calgui cap mena de subjecció al terra. Si s’escull la via de la maqueta per resoldre l’exercici, s’emprarà goma d’enganxar i/o blue-tack per subjectar els diferents elements de la construcció. — La resolució es demana a nivell d’esbós avançat. No cal detallar gaire les unions però sí anotar-ne com a mínim la tipologia: encaixos, cargols, encolats…, coses totes elles destinades a assegurar la suficient solidesa i durabilitat estructural. — La via projectual és optativa; l’alumne pot treballar per la via del dibuix o de la maquetació, o les dues simultàniament, però a escala 1/5 (20 cm = 1 m), cosa que es desenvolupa millor sobre làmina en vertical. Una memòria curta acompanyarà la resolució plàstica, o bé una sèrie d’anotacions sobre el dibuix si s’opta per aquesta via, en què almenys serà imprescindible una representació en perspectiva lliure o sistemàtica. b) Recordeu que: Les dimensions habituals d’aquest tipus de tribuna (recordem les que es fan servir en campanyes electorals) solen oscil·lar al voltant d’1,10 m d’alçada, i han de permetre el recolzament de l’orador amb els braços semioberts. Tingueu en compte no només els aspectes ergonòmics, materials i constructius, sinó també aquells atributs formals comunicadors de les qualitats traduïbles com a serietat, dinamisme, estabilitat, modernitat… No cal imaginar una determinada formació política o d’altre tipus en la justificació de la forma, però es pot suposar un cert valor preponderant que caldrà, llavors, explicitar en la memòria.