PAU Ciències de la Terra i del medi ambient 2002 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 2 (Opció A)

OPCIÓ A Exercici 2A [2 punts] A la Manxa occidental (Ciudad Real) es va produir, als anys vuitanta, una transformació dels conreus, que van passar a ser de regadiu gràcies a l’explotació d’un aqüífer superficial. En aquesta regió hi ha el parc natural de Las Tablas de Daimiel, una zona humida amb llacunes molt importants per a la migració de les aus (zona A indicada en els mapes). Aquesta zona és topogràficament plana i es troba aproximadament a 610 metres d’altitud. A finals de la dècada dels vuitanta aquesta zona es va dessecar i se’n va incendiar una part. Aquests fenòmens van tenir un impacte ambiental molt important per al parc. Les figures següents mostren l’evolució de l’ús de l’aigua a la plana que envolta les llacunes i els esquemes piezomètrics dels anys 1980 i 1987 (dades de López i Garcia, 1991). Esquema piezomètric de la Manxa (1980) A Ciudad Real N 20 km Esquema piezomètric de la Manxa (1987) 630 620 610 A 600 Ciudad Real N 20 km Línies de flux Isopiezes (cota absoluta en m) 610 Rius 2.1. A partir de la informació dels gràfics, descriviu els canvis que s’han produït en el consum d’aigua i en el nivell freàtic de l’aqüífer i que puguin explicar la dessecació de la zona de Las Tablas de Daimiel (considereu una altitud constant de 610 m). 2.2. Esmenteu quatre conseqüències ambientals i socioeconòmiques que pot tenir la sobreexplotació d’un aqüífer d’aquestes característiques utilitzat per al regadiu de conreus.

OPCIÓ A Exercici 2A [2 punts] 2.1. La informació del gràfic sobre els usos de l’aigua ens indica un gran increment en el consum agrícola d’aquest recurs, el qual va passar de 240 hm3/any el 1974 a 653 hm3/any l’any 1987. Aquest increment cal atribuir-lo al canvi de les explotacions agrícoles. El consum d’aigua va ser majoritàriament subterrània, la qual cosa devia provocar una sobreexplotació de l’aqüífer. (0,5 punts) L’esquema piezomètric de la zona ens indica que els nivells han canviat. Donat que és un aqüífer superficial aquests nivells coincideixen amb els freàtics. A la zona de Las Tablas de Daimiel s’ha produït una disminució del nivell freàtic; 1980 era a 620 m sobre el nivell del mar i donat que la superfície topogràfica està a 610 m, l’aqüífer descarregava a la zona i formava les llacunes. La situació l’any 1987 és diferent, el nivell freàtic és a 600 m, la qual cosa fa que no es produeixi la surgència de l’aigua a la zona, la qual ha passat a ser una recàrrega de l’aqüífer. […]