PAU Biologia 2026 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 2

Exercici 2 Puntuació total de l’exercici 2 [2,5 punts en total] Per a fer vinagre de poma es trituren pomes madures i s’obté un most de poma ric en sucres fermentables. Aquest suc és la base que permetrà dur a terme dues fermentacions. La primera fermentació és la fermentació alcohòlica, feta per llevats presents a la pell de la poma (per exemple, Saccharomyces cerevisiae) en un medi tapat. Els llevats transformen els sucres en etanol. El resultat és la sidra, que té un contingut moderat d’alcohol. La segona fermentació és la fermentació acètica, feta pels bacteris acètics (sobretot Acetobacter). Aquests bacteris oxiden l’etanol de la sidra i el converteixen en àcid acètic, el component principal del vinagre. 2.1. Les imatges següents mostren el llevat responsable de la primera fermentació (Saccharomyces cerevisiae) (a l’esquerra) i el bacteri responsable de la segona fermenta- ció (Acetobacter) (a la dreta). Font: Imatge modificada a partir d’https:// www.frontiersin.org/journals/microbiology/arti cles/10.3389/fmicb.2022.1107092/full. Completeu la taula següent responent a les qüestions que s’hi plantegen. [0,5 punts] Puntuació de l’apartat 2.1 Quin és el diàmetre real de Saccharomyces cerevisiae? Mostreu els càlculs que heu fet. Quina és la llargada real d’Acetobacter? Mostreu els càlculs que heu fet. La diferència de mida entre Saccharomyces cerevisiae i Acetobacter es deu al fet que són tipus ceŀlulars diferents. Quin tipus de cèŀlula és cadascun? Saccharomyces cerevisiae: _________________ Acetobacter: _________________ 2.2. La fermentació alcohòlica que porten a terme els llevats consta de dos passos. El primer pas és una via metabòlica que oxida la glucosa present al most de poma fins a obtenir àcid pirúvic (o piruvat). El segon pas consisteix en dues reaccions que redueixen l’àcid pirúvic a etanol per a produir la sidra. Aquests dos passos es mostren en l’esquema següent: Font: Elaboració pròpia. Completeu la taula següent tenint en compte l’esquema anterior. [0,5 punts] Puntuació de l’apartat 2.2 Com s’anomena la via metabòlica A? Com s’anomena la molècula B? La reducció de l’acetaldehid a etanol serveix per a regenerar la molècula C, a partir de l’oxidació de la molècula D, amb l’objectiu de mantenir funcionant la via A i aprofitar els 2 ATP/glucosa que produeix. Com s’anomenen les molècules C i D? C: _________________ D: _________________ Quina és la localització ceŀlular de la fermentació alcohòlica? 2.3. El llevat és un organisme anaerobi facultatiu. En un cultiu de Saccharomyces cerevisiae es mesura el consum específic de glucosa per hora en les dues situacions següents: Condicions aeròbiques (amb O2 ). Condicions anaeròbiques (sense O2 ). Consum de glucosa: 1,09 mmol · g–1 · h–1. Consum de glucosa: 17,4 mmol · g–1 · h–1. Quantes vegades és més alt el consum de glucosa en condicions anaeròbiques que en condicions aeròbiques? Doneu una explicació metabòlica del resultat. [0,5 punts] Puntuació de l’apartat 2.3 2.4. Un cop obtinguda la sidra, els bacteris acètics com Acetobacter duran a terme la fermen- tació acètica oxidant l’etanol del medi a àcid acètic per a obtenir el vinagre de poma. Acetobacter pot fer aquesta oxidació perquè té dos enzims: l’alcohol deshidrogenasa de membrana (PQQ-ADH), que oxida l’etanol a acetaldehid, i l’aldehid deshidrogenasa de membrana (PQQ-ALDH), que oxida l’acetaldehid a àcid acètic. Tots dos enzims transfereixen directament els electrons de les oxidacions que catalitzen a una cadena de transport electrònic que els portarà fins a reduir l’oxigen de l’aire. Aquest transport electrònic genera un gradient de H+ que serveix per a produir ATP. L’esquema següent mostra la cadena de transport electrònic d’Acetobacter: Font: Elaboració pròpia. Se’n va dir antigament «fermentació acètica» perquè s’allibera un àcid, l’àcid acètic, al medi. Però quan se’n va descobrir el funcionament metabòlic, es va veure que des del punt de vista bioquímic no és realment una fermentació. A partir de la info

Exercici 2. (2,5 punts) 2.1. [0,5 punts] Quin és el diàmetre real de Saccharomyces cerevisiae? (mostreu els càlculs que heu fet) 3 cm * 5 m / 2,2 cm = 6,8 m Diàmetre de Saccharomyces: 0,2 punts NOTA: atès que la mesura amb el regle de l’alumne pot variar, s’acceptaran altres valors sempre que els càlculs estiguin ben fets. Quina és la llargada real d’Acetobacter? (mostreu els càlculs que heu fet) 2,1 cm * 2 m / 1,9 cm = 2,2 m Llargada d’Acetobacter: 0,2 punts NOTA: com que la mesura amb el regle de l’alumne pot variar o agafar un altre bacteri de la imatge, s’acceptaran altres valors sempre que els càlculs estiguin ben fets. La diferència de mida entre Saccharomyces i Acetobacter és deguda al fet que són tipus cel·lulars diferents. Quin tipus de cèl·lula és cadascun? Saccharomyces: Eucariota (o bé, fong) Acetobacter: Procariota (o bé, bacteri) 0,05 per resposta correcta, total: 0,1 punts TOTAL: 0,5 punts Com s’anomena la via metabòlica A? Glicòlisi (o bé, glucòlisi). 0,1 punts Com […]