PAU Biologia 2010 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 1

Exercici 1 L’any 2009, un nou virus del tipus H1N1 es va propa- gar entre els humans i va causar una infecció respiratòria anomenada grip A. Aquest virus posseeix gens del virus de la grip humana estacional (grip B), del virus de la grip aviària i de virus porcins. 1. Hi ha hagut persones infectades per aquest virus que han tingut grip A. [1 punt] a) Quin tipus de resposta immunitària, primària o secundària, han desenvolupat les persones que han tingut grip A? Justifiqueu la resposta. b) L’any 1950 es va produir una pandèmia d’un virus que tenia un antigen igual a un dels antígens del virus H1N1 de l’any 2009. L’estudi dels casos de grip A que hi va haver l’any 2009 va revelar que aquesta grip afectava en una proporció més baixa les persones més grans de seixanta anys. Justifiqueu les possibles causes d’aquest fet. 2. La nova soca del virus H1N1 va resultar ser més contagiosa, però menys letal, que el virus de la grip estacional. En pocs mesos, aquest nou virus es va convertir en el principal virus de la grip que es propagava entre humans i va desplaçar el virus de la grip estacional. Argumenteu, basant-vos en els principis del neodarwinisme, per què aquestes dues característiques del nou virus li han permès expandir-se tan ràpi- dament. [1 punt] 3. S’ha detectat l’existència de soques del nou virus H1N1 que són resistents al fàrmac antivíric d’ús més comú. Com és possible que siguin resistents a aquesta substància si no hi han estat en contacte prèviament? Per a evitar l’expansió de soques resistents als antivírics d’ús més comú, aquests fàrmacs només s’administren en els casos de grip més greus. Expliqueu aquests dos fets des del punt de vista evolutiu, aplicant la teoria neodarwinista. [1 punt] Fet Explicació Existència de soques de H1N1 resistents als antivírics sense haver-hi tingut contacte previ. Administració de fàr- macs antivírics només en casos greus de grip A.

OPCIÓ A Sèrie 2, pregunta 3A L’any 1947, Carl i Gerty Cori van rebre el premi Nobel de medicina pel seu descobriment del “Cicle de Cori”, que relaciona el metabolisme del múscul amb el del fetge. El lactat, produït en el múscul durant l’exercici físic, viatja per la sang fins al fetge, que l’utilitza per tornar a fabricar glucosa. El cicle de Cori es representa en la figura següent: 1. Interpreteu l’esquema i escriviu, en la taula següent, el nom de la biomolècula polímer A i de les vies metabòliques B i C. Indiqueu també a quin compartiment cel·lular es realitzen aquestes vies metabòliques: [1 punt] Nom Localització cel·lular Polímer A Glicogen Citosol, hialoplasma o Via metabòlica B Fermentació làctica citoplasma (meitat punt. per glucòlisi) Citosol, hialoplasma o Via metabòlica C Gluconeogènesi citoplasma Es donaran 0,2 punts per cada resposta correcta. OPCIÓ B Sèrie 2, pregunta 3B Més de la meitat de la població humana és incapaç a l’edat adulta de digerir la lactosa, el glúcid més […]