PAU Anàlisi musical 2026 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 4

Exercici 4 [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. La Nova Cançó és sens dubte el fenomen més important del segle xx en la història de la música popular als Països Catalans. Nascut a finals dels cinquanta, aquest moviment cultural té una força sorprenent, perquè, a través de la música, potencia l’ús de la llengua catalana i la divulga més enllà de les seves fronteres lingüístiques en el marc de la dictadura franquista, que havia prohibit el català en l’àmbit oficial. Un article escrit per Lluís Serrahima titulat «Ens calen cançons d’ara», publicat a la revista Germinabit el gener del 1959, divulga la necessitat que sentia part de la societat de recuperar l’ús del català en l’àmbit públic, i concretament en el món de la música. Durant la dictadura, per poder actuar en directe s’havia de demanar permís al Govern Civil de la província on es volia fer el concert. Prèviament, calia presentar per triplicat a censura, a la delega- ció del Ministerio de Información y Turismo corresponent, les lletres de les cançons. Un cop passat aquest tràmit obligatori, el representant del músic (o del grup) havia d’acudir a soŀlicitar el permís al Govern Civil, que podia autoritzar o no l’acte. La primera evidència amb què vaig topar a l’Arxiu del Govern Civil que documentava l’exis- tència de la censura a la Nova Cançó van ser les lletres de cançons prohibides dins dels expedients de concerts. Podies trobar cançons ratllades amb una gran creu o bé acompanyades d’un segell que deia PROHIBIDO O DENEGADO. També hi havia lletres que havien estat autoritzades. Al costat d’aquestes hi havia estampat un segell amb el terme AUTORIZADO, que sovint era d’un altre color. La censura franquista era imprevisible, sense criteris clars, totalment arbitrària, amb l’objectiu de tenir sempre a l’expectativa músics, organitzadors i públic. El mecanisme de control del règim estava ideat per generar por. A la censura de les lletres de les cançons cal sumar-hi que la repressió als músics podia ser més severa, en forma de multes, detencions, interrogatoris, prohibició de recitals, de portades de discos i de cartells, veto als mitjans de comunicació (televisió i ràdio), retirada del passaport… La seva popu- laritat els va eximir de patir tortura física i presó, però, per contra, els organitzadors dels concerts serien espiats, multats i, fins i tot en alguns casos, torturats. Adaptació feta a partir del text de Maria Salicrú-Maltas. Aquesta cançó, no!: Cara a cara amb els censors de la Nova Cançó. Barcelona: Comanegra, 2024 1. Com va començar la Nova Cançó i per què va ser objecte de censura? 2. Quins mecanismes feia servir la censura per a dur a terme la seva tasca? Quins criteris se seguien per a censurar una cançó?

Exercici 4 1. S’ha d’indicar que l’article publicat el 1959 per Lluís Serrahima va ser el detonant del moviment (0,5 punts) i que va ajudar a articular un sentiment força estès de poder cantar en català —que aleshores no estava permès en l’àmbit dels concerts públics. La censura franquista va intervenir per la gran força i popularitat del gènere, que tenia com a objectiu emprar la llengua catalana (0,5 punts). 2. Els estudiants poden indicar diferents mecanismes que aplicava la censura, citats al text; com a mínim, cal que n’esmentin un (0,5 punts). Es pot indicar l’obligació de demanar permís al Govern Civil i l’obligació de presentar les lletres de les cançons i els programes. Els altres 0,5 punts s’obtenen si es fa referència als criteris que emprava la censura, també poden indicar las conseqüències que podia comportar ser censurat. El que preocupava la censura era el text, la interacció amb el públic i la popularitat dels cantants. Cal que l’estudiant s’adoni que no hi havien uns c […]