PAU Anàlisi musical 2024 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3
Enunciat
![Enunciat de l'exercici 3 de la PAU de Anàlisi musical 2024 (juny sèrie 1): [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. En una roda de premsa…](/examens/img/analisi-musical/2024-juny-serie-1-exercici-3-enunciat.webp)
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Exercici 3
[2 punts: 1 punt per cada qüestió]
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.
En una roda de premsa, un periodista va preguntar al futbolista estrella del Paris Saint-Germain,
Kylian Mbappé, i a l’entrenador de l’equip, Christophe Galtier, si s’havien plantejat fer servir el tren
en comptes de vols privats en els desplaçaments curts. La resposta va ser una mofa vergonyosa.
Aquesta mateixa pregunta sobre vols, privats o comercials, tindria una resposta ben diferent al món
de la música clàssica. Cada vegada hi ha més orquestres europees que prenen mesures per a reduir
les emissions de carboni en els desplaçaments.
[…] L’Orquestra Simfònica de Lahti, una de les més reconegudes d’un país amb una gran riquesa
musical com és Finlàndia, va ser pionera amb un programa per a reduir la petjada contaminant i
buscar la neutralitat de carboni. El programa va començar el 2015, amb motiu del 150è aniversari
del naixement de Jean Sibelius, el compositor que dona nom al seu auditori. D’entrada es va establir
quines àrees de tota la seva activitat eren les més contaminants. En primer lloc, apareixia el transport:
el del personal per anar i venir de la feina, el de l’orquestra en les seves gires i el del públic assistent
als concerts. Com passa en totes les altres formacions que han seguit el camí obert pels finlandesos,
no sempre és possible utilitzar mitjans amb emissions baixes o zero, i el que procuren és fer servir
aquells que causen el mínim perjudici al medi ambient.
[…] Una orquestra també compromesa amb la reducció d’emissions és la Simfònica de Viena,
que va ser al Palau de la Música el novembre passat. Aquesta formació és la titular del festival estiuenc
de Bregenz, i els darrers anys ja s’hi ha desplaçat amb tren. De fet, tots els viatges dins d’Àustria els
fa amb ferrocarril. Així, l’orquestra va aconseguir estalviar sis tones de CO2 el 2018 i quatre tones el
2019. Ara també es mou amb tren fora del país, particularment a Alemanya. I, quan no és possible,
vola amb neutralitat climàtica, és a dir, compensa econòmicament les emissions generades pel vol
dels músics i pel transport d’instruments mitjançant Climate Austria, una entitat que gestiona les
contribucions i les inverteix en projectes sostenibles. Julia Brüggemann, responsable de relacions
públiques de la formació, explica que en els viatges a l’estranger intenten cada vegada més muntar
estades per poder quedar-se més temps en un mateix lloc.
Responsables d’orquestres i auditoris coincideixen que l’agent més contaminant és el públic.
També és el factor en què menys poden intervenir per a reduir la petjada de carboni. L’estudi que va
fer l’orquestra de Lahti revelava que el 60 % de la càrrega de contaminació corresponia al transport
dels assistents a l’auditori.
L’Orquestra Nacional de Lió va constatar que gairebé la meitat de les emissions de carboni
(48,2 %) eren produïdes pel públic. Per a reduir-les, es va posar l’objectiu d’esperonar la concurrèn-
cia a fer servir transport públic, vehicles compartits i mobilitat no motoritzada. Tanmateix, aquestes
xifres contrasten amb les de La Monnaie de Brusseŀles. Els desplaçaments dels seus espectadors
sumen només el 10 % de les emissions totals del teatre.
Tot depèn, doncs, de la voluntat del públic, però sobretot del fet que sigui conscient del pro-
blema. Una mesura que ara per ara no es preveu és la dels incentius, com fan grups de música pop.
Coldplay, per exemple. Aquest grup també ha desenvolupat una aplicació que marca recorreguts
gratuïts o de baixes emissions per anar als seus concerts i tornar-ne. En aquest cas no parlem de des-
plaçaments de mil o dues mil persones. Els quatre concerts que farà a Barcelona aquesta primavera
en poden sumar dues-centes mil!
Adaptació feta a partir del text de
Rosa Massagué. «Tots a dalt del tren!». Revista Musical Catalana, núm. 378 (gener-abril 2023), p. 35-37
1. La petjada de carboni que es genera als concerts i els festivals de música i la
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
Exercici 3
1. Al futbol, com als concerts de música pop, es mou molt més públic. És
precisament el desplaçament del públic allò que més emissions genera. En el
cas de la música, tant per a la clàssica com en alguns exemples del pop, s’han
començat a buscar estratègies per reduir la petjada de carboni. En cas del
futbol, amb les dades que aporta el text, no sembla que s’hagi pres
seriosament. Si l’estudiant contesta parcialment, la puntuació ha de ser de 0,5.
2. Els concerts dels grups de pop mobilitzen prop de cent vegades més públic.
Les orquestres, en canvi, tenen més dies d’assajos durant els quals els
treballadors s’han de desplaçar. Tot i així el resultat final en el cas de la
clàssica és més baix. Aquesta part val 0,5 punts.
Després, en una segona secció, l’estudiant hauria de veure que cada orquestra
emprèn iniciatives diferents. No totes organitzen importants festivals d’estiu, o les
ciutats on actuen disposen de mitjans de transport diferents; en un cas, fins i tot hi
ha una a […]
Resolució pas a pas
Aquest exercici no té una resolució escrita pas a pas (requereix audicions). Fes servir els criteris oficials de correcció.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2024 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 Múltiples audicions
- Exercici 2 Audició i anàlisi formal, estructural i estilística
Tots els exercicis de Comentari de text · PAU de Anàlisi musical