PAU Anàlisi musical 2023 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3

Exercici 3 [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. Molt a principis dels anys noranta del segle xx, la musicologia a l’Estat espanyol, per exemple, encara no existia. […] Era poc corrent, per exemple, investigar la música popular urbana o tractar qualsevol altre tema que no fos des d’una perspectiva històrica. […] Però en aquests mateixos anys noranta, en el món universitari, gairebé de cop —o això va sem- blar, al principi, si bé no era realment així perquè la cosa ja venia d’enrere amb arrels en els anys seixanta i setanta— va esdevenir-se una implosió de studies, una «moda», si se’m permet el mot, que tenia arrels a França, instigada per alguns dels seus mediàtics pensadors (Foucault, Barthes, Derrida, Kristeva i altres), a vegades anomenats postestructuralistes. L’eclosió dels studies, però, va agafar força sobretot als EUA dins el seu sòlid món acadèmic, com les grans universitats, centres de recer- ca i think tanks. Així, de cop i volta, es van formalitzar estructures d’investigació i disseminació del coneixement, amb pressuposts i jerarquies professionals, departaments, àrees de coneixement i grups d’investigació, sota rúbriques com cultural studies, women’s studies, gay studies, African-American studies, gender studies i, un poc després, post-colonial studies i disability studies. En aquests mateixos anys noranta, el que sí que va quallar, i de quina manera, val a dir, van ser els Madonna studies: articles, tesis i tesines, misceŀlànies i monografies, taules rodones, simposis i congressos i cursos de postgrau sobre Madonna Louise Ciccone (Michigan, 1958), la cantant, com- positora, actriu i icona cultural dels EUA. En un temps rècord, els musicòlegs, filòlegs, historiadors i totes les altres tipologies imaginables d’escrivents i treballadors de la cultura van començar a donar a llum escrits d’anàlisi de caràcter feminista, de gènere, social, cultural, musical, audiovisual, etc., sobre Madonna. I, per cert, gràcies o per mor dels Madonna studies, els musicòlegs, si un altre cop se’m permet la caricatura, van passar de la paleografia medieval als estudis culturals contemporanis. Vet aquí ara el cas de Rosalía (Rosalia Vila Tobella, Sant Esteve Sesrovires, 1992), la cantant, compositora i influencer que, a més de deixar una forta empremta en el món de la música, ha generat una reacció acadèmica que ben bé mereix ser anomenada Rosalía studies. Des de la publicació del seu segon àlbum, El mal querer (2018), i en un temps rècord que supera el de Madonna, Rosalía ha originat ni més ni menys que unes trenta tesines (treballs de fi de grau); més de cinquanta articles científics (o sigui, avaluats per experts), unes quatre monografies i misceŀlànies; diversos cursos uni- versitaris… El que és realment sorprenent no és ben bé el fet que hagi rebut tanta atenció, sinó sobre- tot que l’hagi rebuda tan ràpidament. De fet, es pot dir que cap músic no havia rebut tanta atenció acadèmica com Rosalía en un espai de temps tan breu. La gran pregunta, tanmateix, persisteix: per què els erudits, professors, experts, musicòlegs, sociòlegs, historiadors, etc., han escrit tant, sobre Rosalía? I, per què Rosalía i no una altra? Dit d’una altra manera: per què hi ha uns Rosalía studies i no uns Serrat studies o uns Savall studies? Certament, la qualitat de la música no determina l’impacte acadèmic, com no el determina la popularitat o les vendes d’enregistraments o entrades a concerts. Com en el cas de Madonna, l’entramat cultural per- met que s’escriguin moltes coses sobre ella: els drets de la dona, les xarxes socials, el choni-chic i tants altres referents culturals que es poden entendre i sobre els quals es pot escriure. La música d’Anton Webern, per exemple, no és gaire popular, però li han dedicat 2.697 estudis musicològics possible- ment per mor de la seva complexitat. De la mateixa manera, escriure sobre Rosalía és, en principi, «fàcil» perquè el marc dels estud

EXERCICI 3 1. A l’Estat espanyol, els estudis en Musicologia van canviar de manera radical a partir dels anys noranta (0,5 punts). L’estudiant podria indicar que el fenomen, provinent de l’estranger, va tenir els orígens en els anys setanta en altres àmbits. L’impacte va venir dels Estats Units d’Amèrica amb la proliferació d’estudis que venien d’àrees com els anomenats studies culturals, estudis sobre les dones, els gay studies, estudis de gènere, o els postcolonials (0,5 punts). No és necessari que els enumerin tots. 2. Es comparen els estudis sobre Madonna durant els anys noranta amb la gran quantitat d’estudis que els darrers anys han aparegut sobre Rosalía (0,5 punts). L’autor proposa que, possiblement, es degui al fet que és més fàcil escriure sobre temes amb els quals es pot treballar sobre un rerefons cultural, i podria proposar alguns exemples d’aquestes temàtiques que s’indiquen en el mateix text (0,5 punts). També podria argumentar que això no implica qüestions sobre la qual […]