PAU Anàlisi musical 2022 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 3
Enunciat
![Enunciat de l'exercici 3 de la PAU de Anàlisi musical 2022 (setembre sèrie 3): [2 punts: 1 punt per cada qüestió] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació. Rafael Ortega: Hi ha…](/examens/img/analisi-musical/2022-setembre-serie-3-exercici-3-enunciat.webp)
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Exercici 3
[2 punts: 1 punt per cada qüestió]
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.
Rafael Ortega: Hi ha una pregunta que li haig de fer, senyor Kent Nagano. Està relacionada amb
el seu libre Expect the unexpected, publicat el 2015. Vostè no semblava gaire optimista en aquell
moment respecte de la perspectiva de la música clàssica a la nostra societat. Ha canviat el seu
punt de vista?
Kent Nagano: Bé, no era la meva intenció fer la impressió que era pessimista envers el futur de la
música clàssica. Però estava molt preocupat pel lideratge polític i social que teníem. La raó de ser
del llibre és que, en aquell moment, em van demanar de fer unes xerrades a líders polítics i civils
per a convèncer-los que no retallessin els pressupostos destinats a l’educació en música clàssica.
Perquè el que se suggeria en aquell moment era que la música clàssica és un luxe, una cosa no
necessària, i que s’haurien de posar més diners en ciències com les matemàtiques, i en esport.
Vaig sentir que era una desconnexió amb la història. La música clàssica es desenvolupà primer
a l’Església, però més tard, durant l’època de Mozart, Haydn i, sobretot, Beethoven, va ser una
cosa molt popular. La música passà a representar els ideals de la Revolució Francesa: llibertat,
igualtat, fraternitat. Els valors de la nostra societat. I una cosa que ara per ara constitueix un tema
de discussió molt actual.
D’altra banda, està científicament comprovat que el cervell d’un nen que estudia música
clàssica evoluciona d’una manera molt diferent: la capacitat de concentració, la capacitat d’abs
tracció… Aquest va ser el meu prec als líders. I algun dels assistents a aquelles xerrades em va
dir: «Senyor Nagano, això ho hauria d’escriure en un llibre». No és realment una autobiografia,
però volia mostrar que una persona no estudia música clàssica per convertir-se en el següent
Furtwängler, el següent Alfred Brendel o la futura Maria Callas, sinó perquè et permet desenvo
lupar-te d’una manera diferent, i contemplar les coses des d’una perspectiva diferent. Fins i tot a
algú que, com jo, va créixer en un petit poble de nou-cents habitants allunyat de tota gran ciutat.
En aquell poble petit, molts nens podien acabar frustrats o deprimits. La televisió els permetia
de veure «somnis» que en realitat no eren accessibles. No podien «escapar». Molts acabaven
submergits en la droga o fins i tot en activitats criminals només per diversió. Per a aquells que
teníem la fortuna d’estudiar música, la perspectiva, els somnis, eren diferents. Viatjàvem, fugí
em d’aquell entorn amb cada obra. Cada dia. D’una manera abstracta, és clar, però ho fèiem. El
missatge del llibre és: no malinterpretin les coses.
La música clàssica no és un luxe. És una cosa essencial per al nostre pensament. En aquest
moment concret, precisament per totes les canceŀlacions degudes a la pandèmia, he aprofitat per
estudiar molt. I he descobert una generació de nous compositors d’un talent increïble. I també
estic molt impressionat per la generació emergent de solistes. […] Ara tendeixo a dir que, si la
música clàssica té un problema, no és culpa de Mozart, ni de Beethoven ni de Brahms. És culpa
del fet que no la presentem dins un context adequat. […] Hem d’entendre que no ve al cas la
condescendència, que s’hauria de deixar lloc a la llibertat, al descobriment, la veritat, la puresa.
[…] Si nosaltres com a adults deixem la porta oberta a allò que porten els joves, la música clàssica
pot conèixer una època daurada.
Traducció i adaptació fetes a partir del text de
Rafael Ortega Basagoiti. «Encuentros. Kent Nagano». Scherzo, núm. 376 (setembre 2021), p. 88
1. Segons el director d’orquestra Kent Nagano, la música clàssica va passar per uns moments
crítics fa relativament pocs anys, en què se la valorava poc, com explica al primer paràgraf
de la seva intervenció. Expliqueu quines idees hi havia darrere d’aquest desprestigi de la
música clàssica i quins van ser els arguments
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
Exercici 3
1.
L’estudiant hauria d’esmentar els intents de retallades dels pressupostos dedicats a
educació, a cultura i, en concret, a la formació en música clàssica —o altres gèneres—
que hi va haver al voltant de 2015 a conseqüència de la crisi econòmica global.
També pot fer menció del llibre de Nagano, i les conferències que va fer davant de
polítics i altres persones per evitar que portessin a terme la desinversió en favor
només de les branques científiques.
2.
Nagano creu que el futur de la música pot ser daurat, sempre que les generacions
més grans s’obrin a les aportacions de les noves generacions, que estan mostrant un
gran potencial. Pot esmentar aspectes del primer paràgraf sobre el valor de la música
des de la Revolució Francesa. També convindria que esmentessin l’experiència de
joventut de Nagano. És important que es refereixin a l’inici de la pandèmia, el
tancament de tota l’activitat a escala global, que l’obligà a recloure’s i estudiar noves
propostes. Amb això ha desc […]
Resolució pas a pas
Aquest exercici no té una resolució escrita pas a pas (requereix audicions). Fes servir els criteris oficials de correcció.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2022 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 Múltiples audicions
- Exercici 2 Audició i anàlisi formal, estructural i estilística
Tots els exercicis de Comentari de text · PAU de Anàlisi musical