PAU Moviments culturals i artístics 2025 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 2

Exercici 2 [2,5 punts en total] Llegiu atentament el text següent, extret d’una obra sobre l’artista, poeta i arquitecte conceptual estatunidenc Vito Acconci, on reflexiona i teoritza sobre el desenvolupament de la performance: Si el performer entra en contacte amb un altre participant (un altre performer o un observa- dor), pot passar que, mentre el performer avalua la situació, l’altre participant intenti penetrar en aquesta avaluació; l’altre participant pot adonar-se que l’avaluació del performer inclou, com una de les seves característiques, l’intent, per part de l’altre participant, de penetrar-hi. Quan l’avaluació de la situació és la base d’una activitat, el performer pot convertir-se en un paràsit de l’altre participant, o bé absorbir-lo. (Una performance pot utilitzar, per exemple, tècniques d’espionatge, persecució, imitació; en una exposició pot proposar-se que algunes de les possessions materials de l’artista, per exemple, la seva roba, es puguin agafar en préstec i utilitzar mentre duri l’exposició.) Una performance pot consistir en una sèrie de declaracions condicio- nals: el performer desenvoluparà una línia d’acció determinada si l’altre participant segueix (o no segueix) una altra línia d’acció. El que està en joc en una performance no és l’espai on es dugui a terme (ni la manera com aquest espai s’ocupi), sinó la capacitat de moure-s’hi més o menys a voluntat. Traducció d’un fragment del text de Vito Acconci «Algunas notas sobre la actividad y la performance» (1970), dins del llibre de Gloria Moure Vito Acconci. Escritos, obras, proyectos, publicat l’any 2001 per Ediciones Polígrafa (p. 351) 2.1. Proposeu un títol que s’adeqüi al contingut del text que acabeu de llegir i que no superi les dotze paraules d’extensió. [0,5 punts] 2.2. Indiqueu quatre conceptes o idees clau del text i, en un màxim de vuitanta paraules, expliqueu com es relacionen entre ells. [1 punt] 2.3. Comenteu el text següent, del mateix llibre citat anteriorment, on Vito Acconci explica la seva acció titulada Proximity piece («Obra sobre la proximitat») (1974). Per a fer-ho, utilitzeu les idees i els conceptes indicats a l’apartat anterior i establiu algun paraŀlelisme conceptual amb alguna altra obra, artista o moviment artístic contemporani que treba- lli temàtiques o plantejaments conceptuals semblants. Escriviu un màxim de vuitanta paraules. [1 punt] 10 de setembre - 8 de novembre de 1970 Acció: The Jewish Museum, Nova York (en el context de l’exposició «Software»), diferents horaris al llarg de cinquanta-dos dies. Em mantinc dret al costat d’una persona i envaeixo el seu espai personal. Durant l’exposició, a una hora indeterminada del dia, faig una volta pel museu i trio, a l’atzar, un dels visitants de les exposicions: em coŀloco al seu costat, o darrere d’ell, més a prop del que és habitual; m’apropo a la persona fins que s’allunya o fins que m’aparta del seu camí. (Enganxada a la paret, al mig de les altres exposicions, hi ha una targeta de 7,6 × 12,7 cm on es descriu l’acció tal com en el text anterior; els visitants que hi passen pel costat poden veure-la o no veure-la.) La performance dona com a resultat dotze fotografies. Traducció d’un fragment del text de Vito Acconci «Algunas notas sobre la actividad y la performance» (1970), dins del llibre de Gloria Moure Vito Acconci. Escritos, obras, proyectos, publicat l’any 2001 per Ediciones Polígrafa (p. 80)

2.1. Pla d’actuació del performer 2.2. S’aborda el plantejament o la planificació de la performance partint del seguit d’indicacions subordinades del seu breu guió previ. Aquest sempre és en condicional, i en preveu l’escenificació, segons l’avaluació de la participació o la interacció amb terceres persones. Aquestes efímeres accions artístiques són sempre cocreades, i cerquen la interpel·lació agressiva i impositiva dels altres, fent ús del cos, de la presència, en el llindar sinuós entre l’àmbit públic i l’íntim, l’àmbit físic i el psicològic. 2.3. Aquí, el cos de l’artista s’empra com a eina, com a mecanisme invasiu de l’espai personal, íntim, de terceres persones, triades aleatòriament com a participants. Aquestes, amb les seves reaccions, determinen, defineixen i cocreen l’acció, sense voler-ho, sense saber-ho, sobre la marxa, de manera improvisada, fora de l’espai escènic, però sota l’atenta mirada de la càmera que documenta aquesta acció efímera. Trobem accions semblants d’intim […]