PAU Llengua catalana i literatura 2021 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 1 (Opció B)
També hi surt: Comprensió lectora, Sinònims.
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ B
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
Aquest diumenge, a les tres de la matinada, les busques del rellotge faran marxa enrere i la pres
sa ens concedirà una treva nocturna d’una hora. Podrem dormir una hora més, però, segons alguns
científics, dormirem pitjor. L’expert en medicina del son Javier Albares explica que el canvi d’hora
provoca un jet-lag en el rellotge intern del cos humà, que triga dies o setmanes a adaptar-s’hi. És un
dels diversos motius que pesen contra una mesura horària cada cop més qüestionada i que ja albira
el seu final a Europa.
Des que el 1974 es va implantar a Espanya, el ritual bianual del canvi d’hora ja és un gest ordinari
per als ciutadans (a la primavera avancem l’hora i a la tardor l’endarrerim), però el consens institu
cional sembla indicar que el d’avui pot ser un dels últims canvis. La Comissió Europea ha plantejat
eliminar els canvis i fer-ho ja l’any que ve, tot i que aquest divendres la Unió Europea (UE) ha anun
ciat que estudia allargar encara el canvi d’hora fins al 2021.
El canvi horari es fa actualment en una vuitantena de països, amb l’objectiu de maximitzar
l’aprofitament del sol i estalviar energia. Tot i això, molts experts parlen dels impactes negatius
en l’àmbit social i de la salut.
La Generalitat va emetre un informe a favor de l’eliminació del canvi d’horari en què s’advertia
de les alteracions fisiològiques que provoca. Entre aquests problemes destacava sobretot els proble
mes a l’hora de dormir: les patologies associades al son s’acosten a nivells epidemiològics.
El canvi d’hora, assegura Albares, trastoca el compàs del rellotge intern del nostre cos i, per tant,
els cicles de son. Es tracta de l’anomenat ritme circadiari, en què el nostre organisme sincronitza les
seves funcions amb l’entorn a partir d’estímuls com la temperatura ambiental i, sobretot, la llum:
segons la iŀluminació, el cos s’activa o descansa. Aquest desajustament, que es nota més en infants i
ancians, afecta molt la qualitat del son i provoca alteracions cognitives, cardiovasculars o metabòli
ques. El símptoma més evident, argumenta, és un rendiment més baix a l’escola o la feina.
Tot i això, les opinions no són unànimes. El professor de ciències de la salut Diego Redolar
defensa que, des del punt de vista de la neurociència, l’impacte que té canviar una hora és mínim. La
foscor afavoreix l’inici del son, però no és un factor únic: les persones invidents mantenen els ritmes
circadiaris igualment. El professor també explica que l’acumulació de substàncies com l’adenosina en
el cervell és un desencadenant del son.
Els problemes horaris se sumen a altres fenòmens que perjudiquen el son, com ara l’excés de
llum en hores nocturnes o l’ús de mòbils i tauletes abans de dormir. «Hem de recuperar el valor del
son. Durant anys s’ha fet un discurs que dormir és de covards i s’ha demostrat que no, que per ser
creatius, no tenir estrès i viure millor cal que el cervell descansi», defensa Fabián Mohedano, promo
tor de la plataforma Reforma Horària.
La Comissió Europea proposava que l’últim canvi obligatori es produís al març del 2019, tot i
que la presidència de torn de la UE ara vol posposar-ho dos anys més. A partir de llavors, cada país
podria decidir si mantenir l’horari d’estiu o tornar a passar-se definitivament al d’hivern a l’octubre.
Adaptació feta a partir del text de
Joan Barceló. «El canvi d’hora ens treu la son». Ara [en línia] (26 octubre 2018)
1. Comprensió lectora [4 punts en total]
1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents
són vertaderes o falses.
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les
qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
Vertader Fals
a) A la primavera s’endarrereix l’hora i a la tardor s’avança.
b) A Espanya, el canvi d’hora es començà a fer el 1974.
c) La UE es planteja que l’últim canvi d’hora sigui el 2021.
d) Tothom està d’acord en els efectes pe
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B
1. Comprensió lectora
[4 punts en total]
1.1.
[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades,
no hi haurà cap descompte.]
a) A la primavera s’endarrereix l’hora i a la tardor s’avança.
Fals
b) A Espanya, el canvi d’hora s’inicià el 1974.
Vertader
c) La UE es planteja de posposar el canvi d’hora fins el 2021.
Vertader
d) Tothom està d’acord en els efectes perjudicials del canvi d’hora.
Fals
e) Tots els països de la UE s’hauran de posar d’acord en la tria d’horari un cop
s’hagi fet el darrer canvi obligatori.
Fals
1.2.
[0,5 punts]
a) Interrupció, compàs d’espera: treva
b) Veu, imagina: albira
c) Acord: consens
d) Trastorna, pertorba: trastoca
e) Del mateix parer: unànimes
1.3.
[0,5 punts]
a) eliminar els canvis
b) al canvi d’hora
1.4.
[0,5 punts]
Resposta possible:
El canvi d’hora provoca una alteració (‘jet lag’) en el rellotge intern del cos humà, que
triga temps a recuperar-se. Genera, alhora, problemes a l’hora de dormir, alt […]
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2021 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 (Opció A) Lectures
- Exercici 2 (Opció A) Expressió escrita
- Exercici 2 (Opció B) Expressió escrita
- Exercici 3 (Part comuna) Sintaxi
Tots els exercicis de Lectures · PAU de Llengua catalana i literatura