PAU Literatura catalana 2026 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 2

Exercici 2 [3 punts en total] A partir d’aquest fragment del discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista (1894) (text 1) i d’aquest altre de L’alegria que passa (1898) (text 2), ambdós textos de Santiago Rusiñol, responeu a les qüestions següents: 2.1. Al discurs de la Tercera Festa Modernista (text 1), Rusiñol contraposa els símbols de la prosa i la poesia a través d’imatges vegetals. Indiqueu-les. [1 punt] 2.2. A partir dels símbols de la prosa i la poesia, relacioneu la contraposició entre les «qües- tions materials» i els «ideals de coses nobles» del text 1 amb el conflicte que esclata al final de L’alegria que passa (text 2). [2 punts] Text 1 Text 2 Discurs de la Tercera Festa Modernista L’alegria que passa Els ideals d’avui dia, les soles lluites que inte- Cop-de-puny (a Zaira): ¿Per què has llençat la ressen les grans majories, són només que qües- pesseta? tions materials, exigències per al pobre cos; Zaira: Aquesta, no vull guanyar-la! sofriments d’enveja dels uns i estretes d’avarícia Cop-de-puny: No? Doncs té aquesta! (Li dona dels altres, barallant-se tots plegats per conten- una bufetada.) tar els crits del ventrell; empentes dels de baix i Joanet: Brètol! Covard! resistències dels de dalt, i crits d’angúnia i mos- Cop-de-puny (an ella): A dintre! (An en segades d’agonia per a disfrutar, pobra gent!, lo Joanet.) A tu, haig d’arrencar-te la llengua! que en diuen el benestar de la vida. Tot per a la L’arcalde: Fora del poble! miserable carn i res per al noble esperit! Tot per Tots: Fora! a allargar la vida i res per a hermosejar-la! Tot L’arcalde: Fora del poble! Saltimbanquis, poe- per als horts productius d’una prosa alimentí- tes, comediants! Fora d’aquí, somiatruites! cia i estragada,* i res per als jardins de l’ànima, per als florits caminals de la poesia, per als ais En Cop-de-puny agafa les regnes del carro del sentiment i les queixes del pobre cor, per i comença a marxar; Zaira, en la platafor- als pobres ideals de coses nobles, acorralats i ma, i el Clown s’ha enfilat a dalt del carro. somorts com si sentissin vergonya de sortir a la cara de la llum! Cop-de-puny: Feres manses! Ja us domaria! Tots: Fora! * estragada: ‘famolenca’. L’arcalde: Fora! La gent que llença el diner, que no vingui an aquest poble! El diner és lo més sagrat que tenim! Clown (tirant-los tots els quartos a la cara): Què se’ns en dona, del teu diner! Aquí el tens! Poble pasturant terrossos! No en tastareu, de poesia! Us condemno a prosa eterna; us condemno a tristesa perdurable! (Rient i tocant el bombo.) Visca la bohè- mia! Visca la santa alegria!

OPCIÓ B Expliqueu el símbol de la bruixa i el de la lluna a Bruixa de dol, de Maria- Mercè Marçal, i quina imatge de la feminitat projecten. Els 2 punts assignats es poden atorgar si l’examinand explica que: (a) La bruixa representa la feminitat. Lliga, d’una banda, amb l’univers màgic i infantil, i, de l’altra, amb la idea de la dona proscrita a qui s’ha negat el seu paper en la societat i en la cultura. Tradicionalment, la bruixa encarna un poder ocult, monstruós, i és un ésser marginat. A Bruixa de dol simbolitza la dona rebel i solitària que lluita des de la marginalitat per reivindicar la seva existència i la seva individualitat. És una bruixa que està «de dol» per tota la repressió que ha patit al llarg de la història. És símbol del model de dona transgressora. Marçal, d’altra banda, entén el feminisme com un aliança entre totes les dones i per això subverteix determinats elements tradicionals: per exemple, l’oposició entre bruixes i fades, que acaben unint-se. (1 punt) (b) La ll […]