PAU Literatura catalana 2025 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 2

Exercici 2 [3 punts en total] A partir d’aquests fragments d’El poble gris (1902) (text 1) i de L’alegria que passa (1898) (text 2), ambdues obres de Santiago Rusiñol, responeu a les qüestions següents: 2.1. Indiqueu quin és el tema comú a tots dos textos i assenyaleu tres coincidències o sem- blances lèxiques que els connectin. [1 punt] 2.2. El poble gris és un recull de narracions. En aquest fragment del pròleg, l’autor s’adreça al lector i li explica les característiques del poble on transcorrerà l’obra. Compareu breu- ment el poble descrit en el text 1 amb el poble de L’alegria que passa tal com el presenta Joanet en el text 2, a partir dels símbols contraposats de la prosa i la poesia. [2 punts] Text 1 Text 2 El poble gris L’alegria que passa El meu poble gris és un de tants pobles habitats, Joanet (mirant per on ha marxat el carro): però poc habitables […]. No hi vulguis veure Déu meu! Adeu, poesia! Adeu, visió d’un aquest poble, ni aquell, ni el de més enllà. És instant! Aneu enllà, mentres jo em quedo extracte de poble, és poble concentrat […]. encastat aquí, a la prosa! Amb vostres El món n’està ple, d’aquests pobles. Varien cançons amargues i rialleres, em deixeu de posició en el jeure, però tots jeuen: varien de una recança, el buit al cor, d’un trosset mena d’ensopiment, però tots n’estan apo- de joventut que corre darrere vostre! Sou derats; tenen costums més o menos típiques: l’alegria que passa. I que trista és l’alegria dormen igual, treballen de la mateixa manera, per als que passen i els que es queden! Com estan condemnats a la condemna més trista: que soc fill del terròs, m’haig de veure a no tenir grans alegries, però tampoc grans condemnat a veure sempre la iglésia, a i fondes i hermoses tristeses, i a viure, a viure, i sentir aqueixes campanes, a veure aqueixes sobretot a més viure. parets, a morir d’ensopiment i a no ado- nar-me del viure. Dormim. […] Dormim al llit de la prosa, ja que em fuig la poesia. Els ferrers (cantant): Al dolç compàs del bressol de la manxa, anem cantant per no caure ensopits, anem cantant per distreure la mandra, anem cantant per no caure adormits.

Opció B Els 2 punts assignats es poden atorgar si l’examinand explica que: (a) Bruixa de dol té dues parts ben marcades. A la primera part (formada per una divisa i les seccions 1-4), destaca el tractament del tema de l’amor a partir de l’experiència amorosa i sexual, la ruptura i la solitud, i també el desig. En general, l’experiència vital condueix a una reafirmació personal del jo poètic. A la segona part (que s’inicia amb la secció «Avui les fades i les bruixes s’estimen» i culmina amb el poema «Vuit de març»), el jo poètic abandona la visió més personal per identificar-se en la col·lectivitat. En aquesta segona part, la denúncia de les desigualtats entre homes i dones, el sentiment de pertinença a la col·lectivitat feminista i la reivindicació del moviment feminista esdevenen els eixos temàtics centrals. (1 punt) (b) Al llarg de l’obra, Marçal construeix tot un seguit d’elements simbòlics, molts de recurrents. El més rellevant és la bruixa, la «bruixa de dol» del títol, que uneix […]