PAU Literatura catalana 2015 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el fragment següent d’Antígona, de Salvador Espriu, que correspon al parla­ ment final del Lúcid Conseller, a la tercera part de l’obra. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació i el sentit del fragment en l’estructura de l’obra. b) El valor del sacrifici d’Antígona segons el Lúcid Conseller. c) Les característiques i la funció del Lúcid Conseller. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe­ rència del discurs] Ningú no contemplarà la [mort] d’Antígona, quan a la fosca les hores la vagin despullant a poc a poc de la força del seu determini i n’esborrin a la consciència els complexos motius. El seu suplici és, per massa llarg, molt impolític, i convindria a Creont de decretar un notori mitjà d’abreujar-lo, encara que sovint les pitjors crueltats no alteren la nostra indiferència i ens trasbal­ sa, en canvi, una tonada estúpida. On trobaríem un home complet? El qui és només inteŀligent no és ni tan sols inteŀligent, i la més sòlida raó és ineficaç contra el mal més lleu. Qui sap si els plors dels homes únicament serveixen per mantenir sense mudança l’impassible somriure dels déus. Tot retorna i llisca de seguida i no deixa solc, i què hi ha rera les brillants paraules sinó una cadena de fets buits de sentit? I així amollaria un enfilall de conceptes, però cap d’ells ja no evitaria el suplici d’Antígona, la qual ha estat capaç d’assumir i superar la tragèdia sencera del seu llinatge, incloses les nècies i funestes discòrdies dels seus germans. Notaràs, però, que el seu àmbit mental i emocional no era prou ampli per acceptar el sinistre però indefectible Creont, perquè no varen coŀlocar Antígona en un inaccessible cim, amb els hipotètics déus, sinó, com a tu i com a mi, a nivell de la confusa vida, és a dir, a nivell del sofriment. I com establir i repartir, doncs, amb nítida precisió, des d’aquest movedís nivell comú, responsabilitats i culpes? La res­ ponsabilitat, per exemple, del nostre silenci, fill tant del que sé que anomenes la meva distanciada lucidesa com del que permetràs que qualifiqui de temor, el teu temor de desplaure al nou rei. Confessa que ha estat còmode al teu espant d’apuntalar-se en la meva recomanació.

3. Comenteu el fragment següent d’Antígona, de Salvador Espriu, que correspon al parlament final del Lúcid Conseller, a la tercera part de l’obra. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació i el sentit del fragment en l’estructura de l’obra. b) El valor del sacrifici d’Antígona segons el Lúcid Conseller. c) Les característiques i la funció del Lúcid Conseller. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] Ningú no contemplarà la [mort] d’Antígona, quan a la fosca les hores la vagin despullant a poc a poc de la força del seu determini i n’esborrin a la consciència els complexos motius. El seu suplici és, per massa llarg, molt impolític, i convindria a Creont de decretar un notori mitjà d’abreujar-lo, encara que sovint les pitjors crueltats no alteren la nostra indiferència i ens trasbalsa, en canvi, una tonada estúpida. […]