PAU Literatura catalana 2000 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el següent fragment de Josafat de Prudenci Bertrana. Tingueu en compte, a més d’altres aspectes que us semblin convenients, aquells trets de la caracterització del personatge que permeten relacionar-lo amb la narrativa modernista. [2 punts per l’avaluació de la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la fluïdesa expressiva i, en definitiva, la metodologia de comentari] [3 punts per l’avaluació dels continguts] Des de llavors Josafat visqué allí com una fera engabiada; sortia del campanar tan poc com podia. Els amics clergues l’anaven a veure. Li retreien les seves fetes i, rient i bromejant, l’encoratjaven. Arribà a creure’s que era un home necessari, perillós, destinat a fer grans coses, i que el reservaven per a una ocasió oportuna. I esperava sense impaciència, segur que a l’avenir podria pagar les consideracions que li tenien, i servir, amb tota la seva bona voluntat i amb el que més podia, el seu Déu i aquells admirables protectors que l’havien posat de campaner, i que seguien afalagant-lo com a nin rebec i temible. Josafat no solament tocava les campanes, sinó que guarnia i endreçava l’església; i, poc a poc, a còpia de pegar cops d’espolsadors a les imatges, anà perdent-los el respecte. Conservà, però, una gran por als turments infernals i una gran veneració a les barbes severes i majestuoses del Pare Etern. Sobretot l’inquietava l’esbrinadora fixesa d’aquell ull divinal, que, dins un triangle resplendent, havia vist, de petit, en alguna estampeta. Dues passions tan sols li donaven molèsties: la ira i la luxúria. De la ira havia trobat manera de servir-se’n a major honra i glòria del Senyor; quant a la luxúria, el destorbava. Per no turmentar la consciència ni contrariar els instints, emprenia llargues i pregones meditacions sobre el sisè manament.