PAU Literatura catalana 2017 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu aquests fragments del conte «La societat consumida», d’Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) El títol i el tema del conte, en relació amb la visió de la societat que vol donar l’autor. b) El personatge de l’oncle Oleguer: què obté i per què. c) Les característiques de la narrativa de Calders que podem observar en el text. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe­ rència del discurs] La societat consumida Vam saber que ens havíem de posar l’anella al nas pels volts de l’envestida inicial de la prima­ vera. El rumor corria de feia temps, però amb discrepàncies: els uns deien que seria obligatori i els altres que seria facultatiu, amb avantatges de desgravació fiscal per als obedients. Al final, va resultar un entremig, ja que els legisladors ho deixaven a criteri dels ciutadans, tot advertint-los lleialment que als qui no es posessin l’anella els seria difícil d’obtenir el passaport, no cobra- rien punts i les vacances d’estiu i de Setmana Santa els serien fixades com a recuperables. El to del Butlletí era sec, sense aviciadures, per bé que amb un estimable toc humanitari, ja que deia (ben clar) que les delegacions d’hisenda cobrarien el cost estricte de l’anella i no pas la feina de coŀlocar-la, de manera que la perforació del nas i l’anestèsia sortirien de franc. En la pràctica, va resultar que per tenir dret a l’esterilització prèvia calia adquirir una pòlissa a benefici dels orfes de la marina. L’oncle Oleguer, que era una mostela i sempre anava al davant o empenyia per ésser dels primers, va tenir l’anella quan tot just començava a parlar-se’n. Era accionista d’una fàbrica d’embalatges que obtingué el contracte per a enviar les anelles a tot el país, i es va espavilar per quedar-se un dels models que havien enviat del centre per tal de calcular la forma i la cubicació de les caixes. Era una anella-pilot d’acer inoxidable, amb una sentència llatina que, a cuita- corrents, es podria traduir així: «Segons el vent, les veles». L’oncle Oleguer ens va explicar que hi hauria liberalitat en qüestió de tria de materials, o sigui que els benestants i les dones —dit amb aquesta barreja i a ull nu— podrien optar (a més del material bàsic) entre la plata, l’or i el platí, sempre, naturalment, a condició de pagar la diferència. Això, per un insondable misteri, va agradar. […] Resumint, el dia vint-i-set d’abril va sortir la disposició formal i tres setmanes després s’iniciaren les cues a les comissaries i a les delegacions corresponents. I aparegué pels carrers la figura familiar dels ciutadans amb l’anella al nas, pulcres, generalment ben vestits, amb un nivell de vida expressat per la bona qualitat de la roba i la noblesa metàŀlica del petit cèrcol encastat en plena cara, gairebé sempre d’aliatges fins. Algunes senyores, fascinades per un anunci que es prodigà a les revistes de modes, s’arriscaren a exhibir un model d’anella amb diamants, de molt vestir i de preu elevat. Els posaven unes multes considerables, però no tant com les que aplicaven als elements progressistes que, a manera de protesta, duien unes anelles de plàstic antireglamen­ tàries, subversives, inspirades en l’art pobre. […] Tot això són divagacions i el que cal és tornar a les anelles. L’oncle Oleguer no s’estava de dir que anàvem bé, que només calia sortir al carrer i mirar per adonar-se que ens incorporàvem amb molta personalitat a la civilització occidental d’última hora. Però si se l’observava amb atenció, no se’l veia convençut. Tenia un rosec, li sortia a flor de pell l’esperit emprenedor contrariat i for­ mulava sordes protestes perquè ja es coneixien dades sobre el volum de negoci que representava el contracte de fabricació de les anelles. Uns guanys fabulosos! I era absurd que aquesta prebenda hagués anat a parar lluny de les zones industria

3. Els tres punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir, si: (a) Explica el joc de paraules entre la societat consumista occidental i la «societat consumida» del títol; i destaca, basant-se en el text, el tema o temes que s’hi poden entreveure: el poder arbitrari de l’estat (potser reflex de la dictadura), la submissió dels ciutadans, la conducta humana atenta a l’aparença, la superficialitat i el benefici personal, etc. (en el conte, la preocupació pel material o l’aparença de les anelles, però no per la imposició arbitrària). (1 punt) (b) Mostra com el personatge de l’oncle Oleguer se’ns presenta directament com una «mostela», un home amatent a aprofitar les possibilitats de negoci en qualsevol circumstància; i explica les motivacions de la seva conducta, amb una evident contradicció: obté que les anelles es puguin fabricar al país perquè «no m’agrada que ens trepit […]