PAU Literatura catalana 2016 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu aquests fragments del conte «Vinc per donar fe», d’Invasió subtil i altres con­ tes, de Pere Calders. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) El tema del conte i la relació entre els fets esdevinguts i la percepció que en té el nar­ rador. Feu atenció a la funció narrativa del periodista. b) La personalitat i l’actitud del narrador i dels altres personatges. c) El tipus de llenguatge usat i el paper de les formalitats legals en relació amb el tema. d) La relació amb altres contes del llibre. Fixeu-vos, sobretot, en el tema i la manera de tractar-lo. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe­ rència del discurs] Vinc per donar fe Quan van dir-me que al poble hi havia un vampir, vaig preocupar-me de seguida per la meva cosina Amèlia. Ella era una dona predestinada que agafava totes les passes i, quan perdia l’equi­ libri, es produïa unes fractures complicades, veient-se-la sovint enguixada, maldant per fer vida normal enmig del sofriment. Aquesta era la seva virtut: la punya contra l’adversitat i, per dir-ho en termes vulgars, se la buscava sempre. A més, a desgrat de pecar de grossa, tenia una blancor espiritual, una transparència de cutis que cridava l’atenció; a mi, personalment, no m’atreia, però es comprèn que un vampir s’hi pogués iŀlusionar. —Amèlia —vaig dir-li—: mentre no cacin aquest tipus procura no sortir de casa. Acosta’t al braser i fes mitja, estigues quieta, que nosaltres ja et portarem tot el que et faci falta. Em sortí replicant que ella no estava per històries i que el nostre no era clima de vampirs. En això tenia raó i ja se n’havia parlat pel poble; en canvi, els vells deien que la culpa era de les proves atòmiques, que ja en un altre ordre ocasionaven canvis en les estacions i afectaven el règim de pluges. El cert era que el vampir, en poc més d’una setmana, s’havia xuclat el noi mitjà del flequer (que estudiava el tercer any de batxillerat) i una noia mig baldada que tenia fama per la seva traça a brodar coixineres. Estàvem esverats perquè delictes així, a desgrat d’alterar l’ordre, no es persegueixen d’ofici i les forces vives se’l volien treure del damunt, passant-lo a la Creu Roja o al braç eclesiàstic. La cosina Amèlia no s’immutava. Dia per altre, de cara al vespre, venia a portar galetes als nens, amb el vici de pujar l’escala a les fosques. Com més advertiments li fèiem, era pitjor. Un dissabte, vam sentir un gran renou que feien uns veïns que tornaven del cinema. La senyora va començar a xisclar i tots vam sortir a veure què passava, per a presenciar un espectacle tètric: estès de biaix en un replà, hi havia el cadàver de la cosina Amèlia. Hi ha maneres de dir que s’acuden a falta d’altres, però no era pròpiament un cadàver, sinó una mena de bossa de plàstic mal inflada, amb tot de galetes escampades pel voltant. Les faccions de la meva parenta s’endevi­ naven entre plecs d’una matèria exànime. […] La minyona la va pujar i la coŀlocàrem damunt unes posts amb cavallets que havia fet cons­ truir per al tren elèctric dels nens. Encenguérem tots els llums del pis, sense reparar en despeses, perquè aquests éssers abominables (pobra Amèlia, si em sentia!) temen la claror i vam començar una nit neguitosa, plena de sobresalts. […] Els nens es van excitar i es negaren rotundament a ficar-se al llit. Com que la seva vida era més aviat monòtona (de casa a l’escola, de l’escola a casa, fins a les vacances d’estiu) no em vaig veure amb cor de privar-los d’aquella sortida de rutina. I el gran, que és molt estudiós i ha llegit força, fou el primer en tocar de peus a terra. —La manera d’acabar amb els vampirs —afirmà— és clavar-los una estaca ben punxeguda al pit i, per lligar-ho, tallar-los el cap. […] —No obstant això —afegí [el veí]— la meva presència serà útil. En la impossibilitat de tro­ bar un notari a aquestes hores, s’ha d’estendre una acta sign

3. Comenteu aquests fragments del conte «Vinc per donar fe», d’Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar- los separadament ni en el mateix ordre): a) El tema del conte i la relació entre els fets esdevinguts i la percepció que en té el narrador. Feu atenció a la funció narrativa del periodista. b) La personalitat i l’actitud del narrador i dels altres personatges. c) El tipus de llenguatge usat i el paper de les formalitats legals en relació amb el tema. d) La relació, temàtica i de tractament del tema, amb altres contes del llibre. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] VINC PER DONAR FE Quan van dir-me que al meu poble hi havia un vampir, vaig preocupar-me de seguida per la meva cosina Amèlia. Ella era una dona predestinada que agafava totes les passes i, quan perdia l’equilibri, es produïa unes fractures complicade […]