PAU Literatura catalana 2012 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el conte següent de Pere Calders. Tingueu presents, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) els personatges que apareixen en la història i la reacció que tenen davant del fet extraordinari; b) el tractament de la realitat que es desprèn del conte; c) el punt de vista narratiu i les tècniques narratives emprades per l’escriptor. [5 punts: 3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la coherència del discurs] L’arbre domèstic En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que esta- va més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d’explicar. Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre. Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia. Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l’elegàn- cia del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir: —Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat. L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué: —No pot ésser. —Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa. Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m’agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.) —No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S’hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu? —Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves mans. —Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estat pagarà bé el vostre silenci. Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar: —Que és d’interès nacional, això? —I tant! —Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar. Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no es sentiria ben pagat?

3) Comenteu el conte següent de Pere Calders. Tingueu en compte, especialment, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) els personatges que apareixen en la història i la seva reacció davant del fet extraordinari; b) el tractament de la realitat que es desprèn del conte; c) el punt de vista narratiu i les tècniques narratives emprades per l’escriptor. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] L’ARBRE DOMÈSTIC En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar. Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre. Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no […]