PAU Literatura catalana 2008 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu el fragment següent del capítol IX (l’últim) de La bogeria, de Narcís Oller, en què parlen l’Armengol i el narrador. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): — el sentit d’aquest diàleg en relació amb els que, al llarg de tota la novel·la, han mantingut els dos personatges i el metge Giberga; — la valoració del paper de les germanes d’en Serrallonga en relació amb la seva malaltia i mort, i com afronta la societat els casos de bogeria; — la perspectiva teòrica i literària des de la qual planteja la qüestió Narcís Oller. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] —No t’escarrassis, noi. Ni l’interès ni l’enveja no seran mai sincers. Les ger- manes no pensen sinó que la Salomé Argila i el seu nen les han suplantades en l’herència del germà, i tota aquella massa informe de serpetes que duen de seguici cueteja perquè se sent trepitjada. Això a més a més que… (en fi, en nosaltres mateixos se n’ha fet una prova)… jo no sé què tenen de tan misteriós i repulsiu com la mort mateixa, les malalties mentals, que ningú no hi vulgui creure sinó tocant- les. —És cert —vaig dir jo pensant en les antigues discussions amb en Giberga i en el temps que vam trigar a veure el boig que tant en feia, també, que teníem davant. —Aquí ho tens —va afegir encara l’Armengol—. No comprèn tothom la mort per una ferida al cap, per una meningitis, per una apoplexia…, per una lesió qual- sevol al cervell?… Doncs, per què han de preguntar ara de què ha mort en Serrallonga, i han d’anar buscant, com jo mateix, la causa en un altre ordre de malalties? —Just, just: jo també t’anava a preguntar de què havia mort. —Oh, sí, tots!, si tots fem el mateix! I aquí vàrem callar i, mig ensopint-me amb el remoreig del cotxe, tot dant voltes a l’explicació d’aquell misteri, vaig pensar… Però, que ho sé, jo, què em deia ni què pensava? La sort desgraciada de l’infeliç que anàvem a enterrar pesava sobre el meu cor! La iniqua conducta de ses germanes envers la vídua m’havia acabat de contor- bar.

Pregunta 3 El comentari de text es valora amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: 3 per a l’avaluació dels continguts, i 2 pels aspectes metodològics del comentari. –Avaluació dels continguts (3 punts): el comentari de l’alumne/a no cal que se centri exclusivament en els aspectes assenyalats en l’enunciat, però els ha de tenir en compte; per tant, cada un d’aquests que no trobi resposta en el desenvolupament de l’alumne no sumarà la puntuació que li correspon. Això no obstant, si desenvolupa correctament i de manera coherent algun altre aspecte del text proposat, no indicat expressament en l’enunciat, per aquest concepte se li pot assignar fins a 1 punt, sense sobrepassar mai la puntuació de 3 punts. –Aspectes metodològics del comentari (2 punts): es tracta d’avaluar la capacitat d’argumentació, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la capacitat expressiva que demostri l’alumne/a i, en general, els aspectes propis de la redacció. Un dels dos punts s’assigna al que […]