PAU Literatura catalana 2005 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el següent fragment del darrer capítol de La plaça del Diamant. Partint sempre de l’anàlisi del fragment i tenint en compte el seu moment en l’argument de la novel·la, proposeu-ne una interpretació i valoreu-ne la presència d’elements que han adquirit un paper decisiu en l’obra, com també els recursos lingüístics i literaris que tenen a veure amb el punt de vista de la narradora. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] [...] I a la primera passa que vaig fer encara veia el tramvia deixat anar aixecant espur- nes vermelles i blaves entre les rodes i els rails. [...] I a l’altra banda em vaig girar i vaig mirar amb els ulls i amb l’ànima i em semblava que no podia ser de cap de les maneres. Havia travessat. I em vaig posar a caminar per la meva vida vella fins que vaig arribar davant de la paret de casa, sota de la tribuna... La porta estava tancada. Vaig mirar enlaire i vaig veure en Quimet, que, al mig d’un camp, prop del mar, quan jo estava embarassada de l’Antoni, em donava una floreta blava i després es reia de mi. Volia pujar a dalt, fins al meu pis, fins al meu terrat, fins a les balances i tocar-les tot passant. [...] I em vaig girar d’esquena a la porta i vaig reposar i tenia molta matinada a dins. I em vaig tornar a girar de cara a la porta i amb la punta del ganivet i amb lle- tres de diari vaig escriure Colometa, ben ratllat endintre, i, com d’esma, vaig posar-me a caminar i les parets em duien que no els passos, i vaig ficar-me a la plaça del Diamant: una capsa buida feta de cases velles amb el cel per tapadora. I al mig d’a- quella tapadora hi vaig veure volar unes ombres petites i totes les cases es van començar a gronxar com si tot ho haguessin ficat a dintre d’aigua i algú fes bellugar l’aigua a poc a poc i les parets de les cases es van estirar amunt i es van començar a decantar les unes contra les altres i el forat de la tapadora s’anava estrenyent i començava a fer un embut. I vaig sentir una companyia a la mà i era la mà d’en Mateu i a la seva espatlla se li va posar un colom corbata de setí i jo no n’havia vist mai cap, però tenia plomes de tornassol i vaig sentir un vent de tempesta que s’arremolinava per dintre de l’embut que ja estava gairebé clos i amb els braços davant de la cara, per sal- var-me de no sabia què, vaig fer un crit d’infern. Un crit que devia fer molts anys que duia a dintre i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no-res, com un escarabat de saliva... i aquella mica de cosa de no-res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben bé què era... ¿abandonament? [...]

Pregunta 3 El comentari de text es valora en 5 punts, distribuïts de la següent manera: 3 per a l’avaluació dels continguts, i 2 pels aspectes metodològics del comentari. – 3 punts per l’avaluació dels continguts. Els tres punts es poden assignar si l’alumne/a en el seu comentari tracta, per separat o conjuntament en el seu discurs, els aspectes orientats en l’enunciat (a raó d’un punt per cadascun d’ells), és a dir: . fa una interpretació correcta del fragment que, tenint en compte que es tracta del final de la novel·la, li permet emmarcar-la en una interpretació més àmplia de l’obra; en aquest sentit, cal que faci un esment especial a les últimes ratlles del fragment; . sap extreure del text aquells elements que, al llarg de la novel·la, s’han convertit en fonamentals pel paper, argumental o simbòlic, que hi tenen (espais, el record, estris, detalls de les parets, la porta,... la plaça com a embut, els coloms...); . sap valorar els recursos lingüístics i literaris del fragment, usual […]