PAU Literatura catalana 2024 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 2 (Segona part)

2. Comenteu el poema xiii de la secció «Bruixa de dol», del llibre Bruixa de dol, de Maria- Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separa- dament ni en el mateix ordre): a) La contextualització del poema en la secció i la part del llibre on s’inclou. b) Els principals aspectes formals i el sentit del poema. c) Els símbols del poema recurrents en Bruixa de dol. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] XIII Bruixa de dol, al meu cau solitari, he clos el llibre on l’òliba fa dia. A trenc d’oblit s’esquera* la falzia 4 i el gessamí al tombant d’aquest llunari. Amb pas furtiu, per fosc itinerari, l’aranya ha pres altre cop el casal. Cendra d’amor assenyala el portal. 8 Però la lluna em dicta que despari el decorat —veus?, l’arbre malferit serva a l’escorça la teva divisa—. I em cita al fons de l’estany sense brisa. 12 Torno el mirall al calaix de la nit i esborro el rastre, travessat d’agulles. Se’m bada als dits la tristor de les fulles. * s’esquera: ‘creix bé, es nodreix (una planta)’.

Els 3 punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir, si explica que: a) És l’últim poema de la secció que duu el mateix títol que el poemari, «Bruixa de dol». Aquesta secció conforma el bloc central de l’obra i amb aquest poema es clou la primera part. En aquest poema ja s’endevina l’evolució del jo poètic, que va abandonant la individualitat per esdevenir un jo col·lectiu. El jo poètic, que s’identifica amb la bruixa, de dol, exposa el dolor per la pèrdua, pel sentiment de solitud, pel desamor. (0,5 punts) b) El poema és un sonet i, doncs, està format per dos quartets i dos tercets de versos decasíl·labs, amb rima consonant i creuada en els dos quartets. L’ús del sonet respon a la voluntat de Marçal d’entroncar amb la tradició de les formes cultes. El poema es pot interpretar com la presa de consciència de la pròpia identitat i l’assumpció del dolor. Tot i que l’amor s […]