PAU Literatura catalana 2026 · Juny · Sèrie 5 (incidències) · Exercici 2

Exercici 2 [3 punts en total] A partir dels poemes «Mester d’amor», de La gesta dels estels (1922) (text 1), i «Visca l’amor», d’El poema de la rosa als llavis (1923) (text 2), ambdues obres de Joan Salvat- Papasseit, responeu a les qüestions següents: 2.1. Indiqueu quin és el tema comú a tots dos textos i citeu un vers de cada poema que ho exemplifiqui. [1 punt] 2.2. En el poema «Mester d’amor» (text 1) hi apareix clarament el tòpic del carpe diem. Argumenteu-ho amb dos versos d’aquest poema i compareu-los amb l’últim vers de «Visca l’amor» (text 2). [2 punts] Text 1 Text 2 Mester d’amor Visca l’amor Si en saps el pler no estalviïs el bes Visca l’amor que m’ha donat l’amiga que el goig d’amar no comporta mesura. fresca i polida com un maig content! Deixa’t besar, i tu besa després Visca l’amor que és sempre als llavis que l’amor perdura. l’he cridada i venia —tota era blanca com un glop de llet. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada; Visca l’amor que Ella també es delia: deixa’t besar —sacrifici fervent— com més roent més fidel la besada. visca l’amor: la volia i l’he pres. Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l’oreig en ta galta? Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, amant o amada —la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire* el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa’t besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada. * veire: ‘got’.

OPCIÓ B Expliqueu com és la veu narrativa dels contes d’El Cafè de la Granota de Jesús Moncada. ¿Qui i de quina manera explica les històries que formen el recull? Els 2 punts assignats es poden atorgar si l’examinand explica que: (a) La majoria dels contes d’El Cafè de la granota es poden dividir, pel que fa a la veu narrativa, en dos grans grups: les cròniques o informes i els monòlegs. (0,5 punts) (b) El narrador cronista, que trobem en contes com «Un barril de sabó moll» o «Futbol de ribera», aplega informació sobretot del vell Cristòfol i sovint en reprodueix fidelment les paraules. Com que el cronista pretén ser només un escriba que transcriu les paraules de l’«informant», els relats contenen elements propis de la llengua oral i col·loquial. (0,75 punts) (c) Pel que fa als monòlegs o soliloquis, en trobem d’epistolars («La Plaga de la Ribera», «Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues»), amb interlocutor mut («Paraules des d’un oliver», «L’assassinat del Roger Ackroyd») i un de pur […]