PAU Literatura catalana 2018 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu aquest fragment de Ball robat, de Joan Oliver, que correspon al final de l’obra. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) El context dramàtic en què se situa el fragment. b) La relació entre els personatges, especialment entre Oleguer i Cugat i entre Oleguer i Eulàlia. c) La idea o les idees que l’autor vol transmetre en el desenllaç de l’obra. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe­ rència del discurs] Cugat i Oleguer queden separats dels altres. Oleguer: Senyor escriptor, no l’hauríem pagada amb or una experiència com aquesta? Cugat: Fet i fet, hauria preferit estalviar-me-la… Oleguer: Imaginar-la, llegir-la, sí! I per què no viure-la? Covards! Cugat: Tot és relatiu, aparent, provisori… Has escoltat la Núria? Has vist l’actitud de cadascú de nosaltres? Oleguer: Falòrnies d’inteŀlectual! Cugat: Mira: suposem que ara fa deu anys els matrimonis entre nosaltres sis s’haguessin com­ binat d’una altra manera… m’entens, oi? Oleguer: Sí… i què? Cugat: Doncs que això no hauria impedit que ara tinguéssim les mateixes inquietuds i assistís­ sim a una escena com aquesta o molt semblant… Tant se val! Oleguer: Exacte! Tant se val! Finalment hem coincidit. Ja era hora! Núria s’espavila. Núria: Ja estic bé… Gràcies a tots… Perdoneu-me… Us he aigualit la festa… Oriol, no em deixis… (Es posa dreta, ajudada per Oriol.) Anem a casa… a reposar… Que demà arriba el nostre fill… Se’n van lentament, abraçats per la cintura. Mercè (acostant-se a poc a poc a Cugat): Cugat… Cugat: Digues, Mercè… Mercè: Anem-nos-en… Cugat: Sols? (Ella es repenja al braç d’ell i assenteix amb el cap.) A on? Mercè: On vulguis… però tots dos. Se’n van, molt junts. Oleguer: I nosaltres? Eulàlia: Què passa, Oleguer? Oleguer: Penso com podríem salvar-nos del ridícul… Eulàlia: Quin home! (Amable.) Oleguer (acostant-s’hi a tocar): Fas una cara que no et coneixia… Et trobo interessantíssima. Eulàlia (infantil): Ja veus! Oleguer (pinxesc): Senyora, em permet una pregunta indiscreta, indecent i tot? Eulàlia: Vostè mateix… Però abaixi la veu: soc casada!

3. Comenteu el fragment següent de Ball robat, de Joan Oliver, que correspon al final de l’obra. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar- los separadament ni en el mateix ordre): — El context dramàtic en què se situa el fragment. — La relació entre els personatges, especialment entre Oleguer i Cugat, i entre Oleguer i Eulàlia. — La idea o les idees que l’autor vol transmetre en el desenllaç de l’obra. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d argumentació i anàlisi, l ordenació de les idees i la coherència del discurs] CUGAT i OLEGUER queden separats dels altres. OLEGUER. — Senyor escriptor, no l’hauríem pagada amb or una experiència com aquesta? CUGAT. — Fet i fet, hauria preferit estalviar-me-la... OLEGUER. — Imaginar-la, llegir-la, sí! I per què no viure-la? Covards! CUGAT. — Tot és relatiu, aparent, provisori... Has escoltat la Núria? Has vist l’actitud de cadascú de nosaltres? OLEGUER. — Falòrnies d’intel·lectual! CUGAT. — Mira: suposem que […]