PAU Literatura catalana 2011 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu el fragment següent d’Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) Segons l’acotació del començament del fragment, s’ha produït fora d’escena un esdeveniment important. Digueu com s’anomena aquest recurs, expliqueu quin fet s’ha esdevingut lluny de la mirada de l’espectador i esmenteu algun altre moment rellevant de l’obra que succeeixi, anàlogament, sense ser representat a l’escenari. b) Comenteu la relació que hi ha entre els personatges de Caïm i Querub, i exem- plifiqueu-la a partir d’aquest fragment. c) Esmenteu quins temes dels que Oliver tracta en l’obra teatral s’hi poden identi- ficar. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] Apareixen ADAM i EVA; i ABEL i NARA, enllaçats per la cintura. ADAM: Què? Encara fem nosa? QUERUB: De cap manera, Adam… i la companyia! (Per ABEL i NARA.) Sembla que esteu ben avinguts! ABEL (al QUERUB): Pregunta-ho al pare… pregunta-li-ho, hi!, hi!, hi! Oi, Nara? NARA (desmenjada): Els homes tot s’ho arreglen a gust d’ells… CAÏM: Quina en porteu de cap? EVA (contristada): Caïm, ha arribat allò que havia d’arribar. Potser és millor per a tots sortir-ne d’una vegada. ADAM (al QUERUB): Ja veuràs. Abel i Nara volen viure com home i dona. Els havia promès temps ha aparellar-los. Per què esperar més? Avui la lluna fa el ple i és un dia indicat. Sembla que Jahvè ho veurà amb bons ulls… CAÏM (encarant-se amb ADAM): Jahvè, oi? Per ventura hi té res a veure, Ell, amb les vostres atzagaiades? Digues sense embuts que et dóna la gana de prendre’m la noia! EVA: Ja hi tornem a ser! ADAM: Prendre’t la noia? Que potser és teva? QUERUB: Caïm, resigna’t. El teu pare té potestat… CAÏM: No em facis riure! (Sobtadament s’encara amb NARA, gairebé tocant-la.) De qui vols ser, tu: d’Abel o meva? NARA: Uix! M’has esquitxat tota la cara… ABEL (entre dents): És barroer com un simi… CAÏM (a ABEL): Què remuga, aquest doneta? ADAM (a ABEL): Deixa’l dir, Abel. No contestis… CAÏM (a ADAM): És el millor que li podeu aconsellar! QUERUB (agafant CAÏM per l’espatlla i separant-lo del grup): Minyó, no perdis el seny per tan poca cosa. Aquesta mossa no val una bufada. CAÏM: Oh, per a tu, no! Però jo sóc un home… Tu rai! Presenta-me’n una altra, de noia, i aviat estarem entesos… Que en saps cap, més enllà d’aquests turons? ADAM: És gran, el desvergonyiment d’aquest noi! Després del trasbals que acaba de promoure, encara gasta aquests fums! CAÏM (a ADAM): Fes el que et plagui. Acabat ja provaré de desfer-ho. Desapareix. ADAM: Que ens deixi tranquils, aquest esgarriacries… Àngel, m’agrada que et trobis en aquest moment entre nosaltres. En l’acte que anem a celebrar tu pots osten- tar la representació del Cel. Així, la cerimònia serà més solemne. Abel!… Nara! Apropeu-vos. (A EVA.) I tu, aquí, al meu costat… QUERUB: No, no, Adam. No comptis amb mi. No em vull ficar en qüestions de famí- lia. Jahvè me’n guardi! ADAM: Àngel, aquest miquel… ABEL: Si ho fas pel present de noces… QUERUB: Val més que us arregleu entre vosaltres… (A ABEL i a NARA.) Per molts anys, joves… Jo vaig a consolar l’hereu. Ho necessita. EVA: Ai, gràcies, àngel! Quina pena que em fa, pobre Caïm! Però és la vida! Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Literatura catalana

3) Comenteu el fragment següent d’Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a)segons l’acotació del començament del fragment, s’ha produït fora d’escena un esdeveniment important. Digueu com s’anomena aquest recurs emprat per Oliver, expliqueu quin ha estat el fet que ha tingut lloc lluny de la mirada de l’espectador i esmenteu algun altre moment rellevant de l’obra que succeeixi, igualment, sense ser representat a l’escenari; b) comenteu la relació que hi ha entre els personatges de Caïm i Querub, i exemplifiqueu-la a partir d’aquest fragment; c) esmenteu quins temes dels que Oliver tracta en l’obra teatral s’hi poden identificar. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] Apareixen ADAM i EVA; i ABEL i NARA, enllaçats per la cintura. ADAM: Què? Encara fem nosa? QUERUB: De cap maner […]