PAU Història 2008 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 2 (Opció A)
També hi surt: El catalanisme polític.
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Exercici 2
A nosotros, señores diputados, nos ha tocado vivir y gobernar en una época en que
Cataluña no está en silencio, sino descontenta, impaciente y discorde. Es probable que el
primer Borbón de España creyese haber resuelto para siempre la divergencia peninsu-
lar del lado de allá del Ebro con las medidas políticas que tomó. Sigue un largo silencio
político en Cataluña; pero en el siglo XIX vientos universales han depositado sobre el
territorio propicio de Cataluña gérmenes que han arraigado y fructificado, y lo que
empezó revestido de goticismo y romanticismo no se ha contentado con ser un movi-
miento literario y erudito, sino que ha impelido, robustecido y justificado un mo -
vimiento particularista, nacionalista […], que es lo que constituye hoy el problema polí-
tico específico catalán […]. Cataluña dice, los catalanes dicen: «Queremos vivir de otra
manera dentro del Estado español». La pretensión es legítima; es legítima porque la
autoriza la ley, nada menos que la ley constitucional. La ley fija los trámites que debe
seguir esta pretensión y quién y cómo debe resolver sobre ella. Los catalanes han cum-
plido los trámites, y ahora nos encontramos ante un problema que se define de esta
manera: conjugar la aspiración particularista o el sentimiento o la voluntad autonomis-
ta de Cataluña con los intereses o los fines generales y permanentes de España dentro
del Estado organizado por la República.
FONT: Discurs del president del Consell de Ministres, Manuel Azaña, en el debat de l’Es -
tatut d’autonomia de Catalunya del 27 de maig del 1932. Reproduït a Manuel AZAÑA.
Sobre la autonomía política de Cataluña. Selecció de textos i estudi preliminar d’Eduardo
García de Enterría. Madrid: Tecnos, 2005, p. 101-102.
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,5 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
[0,75 punts]
c) Expliqueu les idees principals que conté la font.
[0,75 punts]
Pregunta 2
a) Expliqueu les característiques fonamentals de l’Estatut d’autonomia del 1932 i de
l’obra de govern de la Generalitat fins al 1936.
[1,5 punts]
b) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 a Catalunya
i les conseqüències que van tenir fins al 1936.
[1,5 punts]
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
Exercici 2
L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera:
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’50)
Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets)
consistent en un text de caire polític, un discurs fet a les Corts espanyoles pel president del
Consell de Ministres Manuel Azaña (0’25 punts) en el qual defensa el projecte de llei d’Estatut
d’Autonomia per a Catalunya (0’25 punts).
b) Contextualitzeu històricament la font. (0’75 punts)
Cal que l’alumnat situï el discurs en el si del debat parlamentari de l’Estatut del maig de 1932,
sent Azaña president del Consell de Ministres d’un govern de coalició republicano-socialista
dintre del primer bienni republicà (1931-1933).
c) Expliqueu les idees principals que conté la font. (0’75 punts)
L’explicació de l’alumnat hauria de referir-se a l’explicació que fa Azaña de l’origen de la
reivindicació catalana, que comença amb una al·lusió a Felip […]
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2008 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 (Opció A) La restauració
- Exercici 1 (Opció B) El catalanisme polític
- Exercici 2 (Opció B) La transició i la democràcia