PAU Història de la filosofia 2012 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Què és, doncs, la veritat? És un exèrcit mòbil de metàfores, metonímies, antropomorfis- mes; en resum, una suma de relacions humanes que foren augmentades, transmeses, adorna- des, de forma poètica i retòrica, i que, després d’un llarg ús, a un poble li semblen estables, canòniques i vinculants: les veritats són iŀlusions que s’ha oblidat que ho són, metàfores que han esdevingut desgastades i sense força sensible, monedes que han perdut la imatge i que ara només compten com a metall, però ja no com a monedes. Continuem sense saber d’on ve l’im- puls cap a la veritat, perquè fins ara només hem sentit parlar de l’obligació de ser veraç que la societat estableix per existir, és a dir, de l’obligació d’utilitzar les metàfores usuals; expressat de forma moral: de l’obligació de mentir segons una convenció establerta, de mentir en ramat en un estil vinculant per a tots. Llavors l’home oblida, és clar, que aquesta és la seva situació; i men- teix, doncs, de la forma indicada, inconscientment i seguint hàbits seculars —i precisament a través d’aquesta inconsciència, precisament a través d’aquest oblidar, arriba al sentiment de la veritat. En el sentiment d’estar obligat a designar una cosa com a «vermella», una altra com a «freda», una tercera com a «muda», es desvetlla una propensió moral cap a la veritat. Friedrich NIETZSCHE. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]