PAU Història de la filosofia 2010 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció A)

Opció A Ara bé, és palpable que de fet la gent desitja coses que, en el llenguatge corrent, són decididament diferents de la felicitat. Desitja, per exemple, la virtut i l’absència de vici, realment no menys que el plaer i l’absència de dolor. El desig de virtut no és tan univer- sal, però és un fet tan autèntic com el desig de felicitat. D’aquí ve que els que s’oposen al criteri utilitarista considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins de l’acció huma- na, a més de la felicitat, i que la felicitat no és el criteri d’aprovació i desaprovació. Però nega la doctrina utilitarista que la gent desitgi la virtut, o manté que la virtut no és una cosa que calgui desitjar? Ben bé al contrari. Sosté no solament que cal desit- jar la virtut, sinó que cal desitjar-la desinteressadament, per si mateixa. […] Aquesta opinió no s’aparta de cap manera del principi de la Felicitat. John Stuart MILL. L’utilitarisme, IV 1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. […]