PAU Història de la filosofia 2008 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció B)

Opció B Però la base d’aquest poderós sentiment natural existeix; i és aquesta la que, un cop reconeguda la felicitat general com el criteri ètic fonamental, constitueix la força de la moral utilitarista. Aquest sòlid fonament són els sentiments socials de la humanitat, el desig de viure en unitat amb els nostres semblants, que ja és per si mateix un principi poderós de la naturalesa humana, i afortunadament un d’aquells que tendeixen a enfor- tir-se amb les influències que fan avançar la civilització, fins i tot sense inculcar-los expressament. L’estat social esdevé de cop tan natural, tan necessari i tan habitual en l’home, que si no és a causa d’unes circumstàncies inusuals o per un esforç deliberat d’abstracció, mai no ens concebríem d’altra manera que com a membres d’un organis- me; i aquesta associació es va consolidant a mesura que la humanitat s’allunya de l’es- tat d’independència salvatge. Una condició que és essencial per a l’estat social, doncs, esdevé així part inseparable de la idea que tota persona té sobre l’estat de coses en què ha nascut, i a què està destinat tot ésser humà. Ara bé, la societat entre éssers humans, llevat de la relació entre amo i esclau, és manifestament impossible sobre qualsevol altra base que no sigui la necessitat de consultar els interessos de tots. Una societat entre iguals només pot existir si s’entén que s’han de considerar igualment els interessos de tots. I com que, en tots els estadis de la civilització, cada persona té iguals, llevat d’un monarca absolut, cada un es veu obligat a viure en aquests termes amb els altres. En cada època es fan passos endavant cap a un estat en què serà impossible viure permanent- ment amb algú en uns termes diferents. D’aquesta manera la gent es torna incapaç de concebre la possibilitat d’una situació de menyspreu absolut pels interessos dels altres. J. S. MILL. L’utilitarisme, III 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts]

Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. […]