PAU Història de la filosofia 2015 · Setembre · Sèrie 5 · Exercici 1 (Opció A)
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ A
De cap proposició no podem dir que la tenim en la ment però que la ment mai no l’ha cone
guda i mai no n’ha tingut consciència. Perquè, si això passés en algun cas, aleshores podríem dir,
amb la mateixa raó, que totes les proposicions vertaderes, a les quals pot assentir algun dia la raó,
les tenim en la ment i que, per això, s’hi troben impreses. En efecte, si d’alguna d’aquestes propo
sicions podem dir que és en la ment, però que no ha estat mai coneguda, només és perquè la ment
és capaç de conèixer-la; així es comporta la ment respecte de totes les veritats que alguna vegada
coneixerà. Més encara: així és com poden estar impreses en la ment totes les veritats que la ment
mai no ha conegut i mai no podrà conèixer, perquè podem viure molt de temps i morir a la fi
ignorant moltes de les veritats que la nostra ment pot conèixer fins i tot amb certesa. De manera
que, si la capacitat de conèixer ha de ser la impressió natural que estem discutint, totes i cadascuna
de les veritats que podem arribar a conèixer seran, per aquesta raó, innates; i aquesta gran qüestió
quedarà reduïda a una manera molt impròpia de parlar perquè, si per una banda pretén afirmar el
contrari, per l’altra no diu res de diferent del que diuen els que neguen els principis innats. Perquè
ningú, penso jo, no ha negat mai que la ment pot conèixer algunes veritats. És aquesta capacitat,
diuen, la que és innata, mentre que el coneixement és adquirit. Però, aleshores, a què treu cap
tanta insistència a favor de màximes innates? Perquè si hi ha veritats que poden estar impreses en
l’enteniment sense ser percebudes, no sé veure com poden diferir, pel que fa al seu origen, de les
veritats que la ment pot conèixer: cal que siguin totes innates o totes adventícies; i és empresa vana
voler distingir-les.
John Locke. Assaig sobre l’enteniment humà, llibre i, capítol ii
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com
hi apareixen relacionades.
[2 punts]
Criteris oficials de correcció

Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2015 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 (Opció B) Nietzsche
- Exercici 2 (Opció A) Locke
- Exercici 2 (Opció B) Nietzsche
- Exercici 3 (Opció A) Locke
- Exercici 3 (Opció B) Nietzsche
- Exercici 4 (Opció A) Comparacions
- Exercici 4 (Opció B) Comparacions
- Exercici 5 (Opció A) D'acord o desacord
- Exercici 5 (Opció B) D'acord o desacord
Tots els exercicis de Locke · PAU de Història de la filosofia