PAU Història de la filosofia 2014 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A No hi ha cap principi innat. […] No hi ha una opinió més comunament acceptada que la que estableix que hi ha certs prin­ cipis, tant especulatius com pràctics […], universalment admesos per la humanitat, fet pel qual s’argumenta que es tracta d’impressions permanents que reben les ànimes dels homes en el primer moment de la seva existència, i que, d’una forma tan necessària com real, porten quan arriben al món, tal com passa amb qualsevol facultat inherent a l’ànima. Aquest argument, extret de l’assentiment universal, té l’inconvenient següent: que encara que de fet fos cert que hi ha veritats admeses per tota la humanitat, això no provaria que fossin innates, mentre hi pugui haver una altra forma de mostrar com han arribat els homes a tenir aquest assen­ timent universal en allò que tots admeten; cosa que em penso que es pot fer. Però el pitjor és que aquest argument de l’assentiment universal, que s’utilitza per a provar principis innats, segons el meu parer demostra que no hi ha cap principi d’aquesta mena: perquè no hi ha cap principi al qual la humanitat assenteixi d’una manera universal. Començaré pels principis especulatius, exemplificats en aquells famosos principis de la demostració: «el que és, és» i «és impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui», als quals cal atribuir, em penso, més que a cap altre, el títol d’innats. Aquests principis han adquirit tal reputació de ser màximes universal­ ment acceptades que seria molt estrany que algú pogués posar-los en dubte. Tanmateix, em prenc la llibertat d’afirmar que aquestes proposicions són tan lluny de rebre l’assentiment universal que podem dir que una gran part de la humanitat les ignora. John Locke. Assaig sobre l’enteniment humà, llibre i, capítol ii 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]