PAU Història de la filosofia 2017 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Per tant, he de rebutjar tots els dubtes d’aquests dies passats considerant-los hiperbòlics i ridículs, especialment aquella incertesa tan general referent al somni, que no podia distingir de la vetlla: ja que ara hi trobo una diferència molt gran, i és que la nostra memòria mai no pot lligar i unir els nostres somnis els uns amb els altres i amb tot el continu de la nostra vida, tal com ho sol fer unint les coses que esdevenen quan estem desperts. En efecte, si quan estic despert tot de sobte se m’aparegués i em desaparegués algú, com passa amb les imatges que veig dormint, de manera que no pogués adonar-me ni d’on ve ni a on va, amb raó el consideraria un espectre o un fantasma format en el meu cervell com els que s’hi formen quan dormo, i no pas una persona de veritat. Però quan percebo coses que sé distintament d’on vénen i on són, i quan se m’apareixen, i puc lligar sense interrupció la sensació actual amb la resta de la meva vida, estic completament segur que les he percebut estant despert i no en somnis. I no he de dubtar de cap manera de la veritat d’aquestes coses, si després d’haver apeŀlat a tots els meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d’ells no m’ha informat de res que estigui en contradicció amb cap dels altres. I és que del fet que Déu no enganya, se’n segueix necessàriament que en això no estic enganyat. Però com que la necessitat dels afers pràctics ens obliga sovint a prendre decisions abans d’haver tingut temps d’examinar-los curosament, s’ha d’admetre que la vida humana sovint és susceptible d’errar en coses particulars […]. René Descartes. Meditacions metafísiques, vi 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]