PAU Història de la filosofia 2012 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Observo que entre la ment i el cos hi ha una gran diferència en el fet que el cos per la seva naturalesa és divisible, i la ment és completament indivisible. En efecte, quan considero la ment, és a dir, a mi mateix només com una cosa que pensa, no en puc distingir cap part, sinó que em concebo com una cosa única i íntegra. I encara que sembla que tota la ment està unida a tot el cos, si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, sé que no per això se supri- miria cap part de la ment. I de les facultats de voler, de sentir, d’entendre, etc., no se’n pot dir pròpiament parts, perquè és una i la mateixa ment la que vol, sent, entén, etc. Però amb les coses materials o extenses passa tot el contrari: ja que no n’hi ha cap que no es pugui dividir fàcil- ment en parts amb el pensament, i per això entenc que és divisible. I això bastaria per a ense - nyar-me que la ment és del tot diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans. René DESCARTES. Meditacions metafísiques, VI 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]