PAU Fonaments de les arts 2025 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 2

Exercici 2 [3 punts en total] Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l’any i el títol. A dalt, Home Pong, la primera videoconso- la domèstica desenvolupada per Atari, una empresa de videojocs i ordinadors cofundada per Nolan Bushnell i Ted Dabney als Estats Units el 1972, i que va ser un gran èxit comer- cial. El Nadal del 1977 se n’havien venut tretze milions d’unitats només als Estats Units. El Pong és un joc d’esports en dues dimensions que simula el tennis de taula. En aquest joc, dos oponents s’enfronten controlant una pala que poden fer moure verticalment. L’objectiu és obtenir més punts que l’oponent al final del joc. A l’esquerra, imatge de la peŀlícula muda en blanc i negre filmada en format de 35 mm Rhythmus 21 («Ritme 21»), del pintor alemany Hans Richter (1921) (3′25″). Responeu a les qüestions següents. Escriviu un màxim de vuitanta paraules per cada resposta i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i/o amb esquemes sobre les imatges. 2.1. Expliqueu quatre característiques formals o conceptuals de la peŀlícula de Hans Richter que s’aprecien en el videojoc Pong. [1,5 punts] 2.2. Expliqueu raonadament tres motius pels quals creieu que el videojoc Pong comparteix el mateix estil d’art visual de Hans Richter. [1,5 punts]

EXERCICI 2. [3 punts en total] Hans Richter (1921). Rhythmus 21. Nolan Bushnell i Ted Dabney (1972). Pong. Es valora: • Establir connexions entre els diferents àmbits de producció artística fins a l’actualitat. • Memòria visual pel que fa als trets distintius de les dues obres. • Identificar els autors i contextualitzar les seves aportacions en l’entorn social. • Analitzar i interpretar les diverses formes d’expressió artística de diferents èpoques. • L’ús de la terminologia adequada en l’estètica, la producció i la difusió de l’obra cultural. Qüestió 2.1 [1,5 punts] Al negatiu, hi veiem rectangles i quadrats de diferents mides i matisos i, per tant, la pel·lícula se centra en el moviment d’aquestes formes, en el ritme i la relació que s’estableix entre elles a través del moviment. Aquest ús de formes geomètriques centra l’interès en el ritme visual i s’oposa als models narratius heretats del teatre i la literatura de la indústria del cinema clàssic; és a dir, aquestes produccions no r […]