PAU Disseny 2001 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 3 (Opció A)

Exercici 3 [6 punts] (Escolliu una opció i feu les activitats de què consta.) OPCIÓ A Disseny d’una senyalització Dissenyeu un senyal equivalent a aquest missatge: «cap a la dreta, escales d’accés al segon pis.» El context en què es troba el senyal el suposarem, a efectes de l’exercici, de vianants, sense gaires complexitats espacials, de visibilitat o d’altres. a) L’exercici es resoldrà d’acord amb les condicions següents: — El missatge escrit ha de ser substituït per un missatge gràfic equivalent, d’interpretació unívoca i clara llegibilitat. Es poden fer servir tota mena de signes. Els conceptes cap a la dreta i segon pis seran transmesos amb claredat. — Es demana resolució a nivell d’esbós avançat, sense que les imprecisions pròpies de l’esbós malmetin aspectes essencials com la relació forma/fons, la llegibilitat o la percepció unívoca del missatge. — Les dimensions de l’original acabat seran de 24 x 24 cm, i s’entendrà que aquesta és la dimensió de la paleta metàl·lica, plàstica o d’un altre material que servirà de fons en la senyalització, de manera que la figuració estigui en relació amb aquest fons. — La realització pot ser en negre sobre negre o bicolor. També s’admet la versió en negatiu, blanc o color clar, sobre fons negre o fosc, amb l’afegit, si es considera pertinent, d’un altre color. — És recomanable presentar el treball sobre suport de cartó-ploma de 24 x 24 cm, tot i que no és imprescindible. Sobre aquesta superfície, o bé directament sobre un requadre de la mateixa dimensió en làmina DIN A3, hi figurarà el gràfic de la senyalització, però amb el benentès que cap senyal no pot ser considerat independentment de la seva relació amb el fons. A part es presentarà una làmina, també valorable, amb els esbossos previs de mida lliure i solucions alternatives. — La tècnica de treball es considera lliure, però, tractant-se de colors de presència tan absoluta i amb el temps disponible, són recomanables el collage, els retoladors o tots dos. b) Recordeu que: Independentment de la prova que es proposa, la llegibilitat i les mides definitives dels senyals sempre s’han de contrastar amb proves de visualització a distàncies adequades al local o espai en què es trobi el senyal, fins i tot implicant-hi certes velocitats en els recorreguts de vianants o rodats. Aquesta comprovació és impossible en el nostre cas, però evidencia la necessitat d’una clara relació forma/fons, d’una directa llegibilitat i sobretot d’una interpretació unívoca del senyal: un senyal, si es pot interpretar de dues maneres, no és un bon senyal. D’altra banda, sempre hi ha opcions més geomètriques o més informals a l’hora d’abordar aquests tipus de treballs, cosa que queda a criteri de l’alumne però sempre subordinada al rigor exigible en aquest camp.