PAU Disseny 2000 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3 (Opció A)

Exercici 3 [6 punts] (Escolliu una opció i feu les activitats de què consta.) OPCIÓ A Disseny d’un estand Dissenyeu un estand destinat a una certa ONG, amb finalitat genèrica (no cal justificar una finalitat concreta). a) L’exercici es resoldrà d’acord amb les condicions següents: — Parcel·la de 4 x 6 m, cantonera, amb divisòries respecte a les parcel·les veïnes fins a una altura de 2,5 m aproximadament, sense l’obligació que els acabats siguin necessàriament horitzontals. La parcel·la estarà posicionada així: — L’exercici es realitzarà a escala 1/20 (5 cm = 1 m), obligadament a través de maqueta, i s’ha d’emprar cartró-ploma, cartolina i/o paper gruixut. El disseny de l’espai es demana a nivell d’esbós volumètric. N’hi haurà prou d’enganxar els diversos elements amb boletes de blue-tack. Ara bé, els elements s’entén que són autoportants; és a dir, que la seva estabilitat no ha d’estar basada en el b l u e - t a c k , s i n ó en la seva pròpia estructura (admetrem, però, que les divisòries amb les parcel·les veïnes es puguin proposar simplement dretes i enganxades amb b l u e - t a c k) . — Equipament funcional mínim, consistent en un mostrador per a dues persones destinades a atendre els visitants; es poden proposar altres volums, funcionals o no: expositors, marquesines, peanyes per a fullets, prestatges, volums lliures, suports senyalitzadors… L’estand se suposa globalment sense sostre. — Tipus d’espai, volumetria, materials, forma de les divisòries i acabats interiors a criteri de l’alumne; es poden involucrar gràfics si es consideren necessaris, però en qualsevol cas ha de figurar ben visible la paraula ONG com a simulació del nom de qualsevol organització no governamental. b) Recordeu que: Els estands són petites arquitectures efímeres destinades a la promoció de certs productes o entitats de diferents tipologies. El mateix microclima existent a l’interior de les grans naus que acullen multitud d’estands allibera el dissenyador de la necessitat de tancaments aïllants, i el fet de no haver-ne de projectar la coberta alleuja molt el fet projectual des del punt de vista de l’estructura portant. Així, es pot enfocar tot l’esforç de disseny cap a dos objectius. Primer, que l’estand funcioni per a allò que està previst, i que ho faci bé i sense disfuncions (adequació funcional: no oblidem que un estand pot ser visitat en un sol dia per milers de persones). Segon, l’adequació comunicacional: que l’estand sigui adequat al seu contingut; és a dir, que per una part assumeixi un caràcter vestibular, obert a l’acostament dels visitants, i que per una altra el seu tractament d’interior estigui d’acord amb el caràcter d’allò que s’exposa o es dóna a conèixer. S’ha de tenir present el fet que a les parcel·les assignades a cada estand és prohibit fer servir ciment, cosa que obliga a l’auto- estabilitat dels elements formadors de l’espai (parets, expositors, mostradors, etc., si és que n’hi ha). Us aconsellem que feu una silueta humana a l’escala de l’estand, de manera que es pugui fer servir per imaginar/explorar, des de dins, no solament l’espai que es dissenya, sinó també aspectes, igualment valorables, de tipus ergonòmic i circulatori.