PAU Disseny 2010 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1

Exercici 1 [2 punts] Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà: A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importàn- cia i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una torradora, com d’una cuina, o d’una planxa. Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994 Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents: — A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta - nyen a la línia aerodinàmica? — Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el text? IMATGE A. Tatra V8. F. Porsche, 1938. IMATGE B. Afilallapis. R. Loewy, 1934.

Exercici 1 (2 punts) Es pretén que es respongui fent referència,en primer lloc, als aspectes estilístics formals dels objectes de les imatges, propis de la línia aerodinàmica, de cossos depurats i formes fusiformes que semblen oferir menys resistència a l’aire i per tant, poden córrer més eficientment. A la segona pregunta es pretén que es respongui comentant que un vehicle sí que pot necessitar reduïr el fregament de l’aire per aconseguir velocitat amb menys força motriu, però en canvi, un objecte estàtic no necessita aquest aerodinamisme, i, per tant, la màquina per esmolar llapis esdevé un estilisme purament formal i no funcional.