PAU Disseny 2001 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 1

Exercici 1 [3 punts] Observeu detingudament les imatges següents, que corresponen a la presentació publicitària de diferents models de rellotges Swatch de la col·lecció Skin collection fall/winter 2000, tal com es mostra en el seu catàleg (format de pàgina: 97 x 270 mm). Imatge 1. Model Fringante. Imatge 2. Model Blue jelly ski. Imatge 3. Model Impudique. Analitzeu les analogies estètiques que s’estableixen entre les imatges publicitàries i el producte anunciat. Escriviu un seguit de connotacions* que es poden desprendre, segons el vostre criteri, del conjunt d’imatges publicitàries, i que poden fer referència a aspectes que transcendeixen l’àmbit plàstic, però que constitueixen aspectes importants en la percepció del producte i en els possibles valors que hi estan associats. Manifesteu una opinió personal i crítica sobre aquest fragment publicitari. *connotar (verb transitiu): suggerir, indicar, significar. Per respondre podeu interrelacionar alguns dels aspectes que comenta Joan Costa en el seu article «Les variables expressives del color en el disseny gràfic» (annex 1). Annex 1: El color senyalètic Ja hem vist que quan el color s’utilitza en la seva màxima saturació o puresa, sense matisos ni gradacions —el color esquemàtic—, aquest color esdevé superfície. Ja no és al servei de la fidelitat icònica —reproduir les coses «tal com les veiem»—, amb la complicitat d’una finíssima trama tipogràfica, que és pràcticament invisible; ni tampoc és al servei d’una iconicitat exaltada o fantàstica; ni exerceix la sensualització de la imatge fotogràfica —fotorealisme— amb el concurs del detall microscòpic; ni actua en el mateix registre perceptiu de la psicologia i la simbòlica del color. Ara, la variable senyalètica extreu del color tota la seva potència esquemàtica, tota la seva pregnància, per tal de convertir-se en la base del repertori de signes d’un codi fortament sensitiu. Aquesta variable cromàtica s’aplica exactament per «senyalitzar» no solament l’entorn o els espais d’acció dels individus, sinó també el missatge gràfic, amb l’objectiu de portar l’atenció visual a uns determinats punts-clau que obeeixen a una estratègia precisa del dissenyador. Podem pensar també en una mena de «balisació» de la pàgina impresa o de l’anunci, per on la mirada viatjarà tot fent les escales, les parades i les fixacions que han estat imposades pel grafista en el joc complex i fascinant que s’estableix en aquest «diàleg» entre el fabricant del missatge i el seu destinatari. El color senyalètic, i aquesta intenció seva de conduir la mirada establint una «puntuació», tan aviat s’aplica a l’espai d’acció dels individus, com als objectes, la indumentària i els complements de la decoració comercial i de la cosmètica pop, que té per objecte senyalitzar determinats punts del rostre que captiven els ulls de qui els contempla, tal com antigament s’esdevenia amb les pigues postisses; un bon nombre d’estudis experimentals al taquitoscopi revela els trajectes de l’ull davant d’un rostre ben intencionadament maquillat. El color senyalètic és el «color-matèria» en la seva expressió autònoma, tal com el trobem en un pot de pintura, a les tintes d’impremta o a les mostres de colors dels fabricants de plàstics. I també es tracta del «color- senyal», tal com es presenta en el traçat de les línies de les autopistes, en els semàfors o en el pintat de les instal·lacions industrials: tubs, recipients, conductors elèctrics i de gasos, de líquids, etc. Els colors de base de seguretat per a la indústria són: Groc: Perill Roig: Parada absoluta. Material d’incendi Verd: Via lliure. Punts de socors El blanc i el negre s’utilitzen per traçar els recorreguts, i el blau per atreure l’atenció; són els colors secundaris de la seguretat. Joan COSTA, «Les variables expressives del color en el disseny gràfic». Temes de Disseny, núm. 3. Servei de Publicacions Elisava. Barcelona, març de 1989. En el disseny gràfic, el color senyalètic es presenta en la intensitat màxima i el gran con

Exercici 1 [3 punts]: En aquest exercici l’examinand/a haurà de demostrar la seva capacitat per establir associacions formals recolzades en una lectura rigorosa i amb capacitat d’anàlisi. S’ha de fer referència al tema del color, com des del reclam publicitari es vincula l’ornament i la senyal, i apropa els valors del maquillatge als de la joieria . Respecte les connotacions, s’haurà de tenir en compte que estiguin directament lligades a l’opinió crítica, ben expressada i amb domini del llenguatge específic de la matèria. Es valorarà positivament l’ús de les reflexions de Joan Costa, podent ser un punt de partida per a la defensa del color com a senyal en el cos i les seves connotacions de seducció, atracció, etc. L’escrit també pot comparar amb altres marques i apostes publicitàries similars, com les usades per Benetton (publicitat de roba “United Colors of Benetton” i la fotografia de les diferents races i edats humans, o la revista Colors) o el cotxe Smart de les empreses Daimler Me […]