PAU Dibuix artístic 2026 · Juny · Sèrie 5 (incidències) · Exercici 2

Exercici 2 [8,5 punts en total] Observeu atentament les imatges 1, 2 i 3. Imagineu i dibuixeu una escena que representi un espai interior abandonat i deteriorat per l’acció humana o de la natura on s’observi clarament el pas del temps, i situeu en aquest espai l’escultura de la imatge 4. Per fer-ho, seguiu el guió de treball següent: 2.1. Feu amb llapis un esbós preparatori per a estudiar la composició general del dibuix, utilitzant la pàgina 8 del quadern. [1,5 punts] 2.2. Feu el dibuix —utilitzant una tècnica seca monocroma o una tècnica seca cromà- tica— en un paper DIN A3 (29,7 × 42 cm), que podeu coŀlocar en posició vertical o horitzontal. [7 punts] Tingueu en compte les observacions següents: — L’espai abandonat pot ser, per exemple, una biblioteca, un teatre, un cinema, un saló, una cuina, un menjador o qualsevol altre espai interior. — L’escultura de la imatge 4 ha d’estar integrada en l’espai i s’ha de dibuixar en una mida rellevant. L’escultura es pot representar sencera o trencada en parts; en aquest darrer cas, totes les parts han de sortir en la composició. — El pas del temps es pot representar mitjançant esquerdes, trencaments, forats, des- membraments, descomposicions i altres accions creatives aplicades tant a l’espai com als objectes, inclosa l’escultura. — A més de l’escultura, podeu afegir a l’escena tots els elements que considereu adients per a complementar-la. — Tingueu cura de personalitzar l’ambientació, les textures i la iŀluminació en la repre- sentació de l’escena. — Podeu fer la representació a mà alçada, amb regle o combinant els dos sistemes. — Les imatges 2 i 3 poden servir per a suggerir o mostrar diferents maneres de represen- tar l’escena que es demana a l’enunciat de l’exercici; per tant, podeu inspirar-vos-hi, però tingueu en compte que no es poden copiar ni parcialment ni totalment. — Adapteu la composició al format escollit (vertical o horitzontal) per aconseguir un bon equilibri i una bona ocupació de l’espai. — Adeqüeu el vostre treball de creació al temps de què disposeu. Imatge 1. Miquel Barceló (1957- ). Grisaille à l’espadon («Grisalla del peix espasa»), 2021. Tècnica mixta sobre tela, 235 × 285 cm. Galeria Elvira González, Madrid. (L’obra de Miquel Barceló es va poder veure a l’exposició «Tots som grecs», a la Fundació Catalunya La Pedrera de Barcelona, del 8 de març al 30 de juny de 2024.) A: Elvira González [en línia]. <https://elviragonzalez.es/en/miquel-barcelo-at-the-louvre/>. Imatge 2. Julio Vaquero (1958- ). Cocina de histeria, 2016. Oli i tremp sobre taula, 230 × 200 cm. (L’obra de Julio Vaquero es pot veure de manera permanent al Museu Can Framis de Barcelona.) A: Julio Vaquero [en línia]. <https://www.juliovaquero.com/obra/page/6/>. Imatge 3. Jaume Cardona (1975- ). Fotografia de la sèrie «Residencial» del projecte La Makineta del Temps. A: Jaume Cardona [en línia]. <https://jaumecardona.com/residencial>. Imatge 4. Anònim. Eros de Tèspies. Tercer quart del segle iv aC. Marbre, 122 × 85 × 57 cm. Departament d’Antiguitats Gregues, Etrusques i Romanes del Museu del Louvre, París. A: Louvre [en línia]. <https://collections.louvre.fr/en/ark:/53355/cl010278055>.

Opció B. L’estudiant haurà de fer una anàlisi cromàtica comparativa de les imatges 1 i 2. 1. A la imatge 1 Miquel Barceló construeix l’obra a partir d’un contrast cromàtic molt intens entre la llum i l’ombra, amb una gamma exclusivament monocromàtica de blancs, negres i grisos. Aquest contrast accentua de manera contundent el volum de les formes i reforça la seva presència física dins l’espai pictòric. A la imatge 2, Julio Vaquero ha utilitzat una paleta preferentment de colors afins , pròxima al monocromatisme , de blaus amb matisos de tonalitats violetes dessaturades i grisenques que impregnen tota la composició. Aquesta aparent contenció cromàtica es veu equilibrada per la introducció puntual de tonalitats complementàries: terres ataronjats, grocs i alguns tocs de verd molt saturat, que actuen com a contrapunts visuals i expressius. 2. La pinzellada de la imatge 1 és densa, gruixuda i corpòria, carregada de matèria, fins al punt que la pintura adquireix una qualitat gairebé escultòr […]