PAU Dibuix artístic 2008 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 2

Exercici 2 [8 punts] IMATGE C. Richard Linklater i Bob Sabiston. Una mirada a la oscuridad (A Scanner Darkly), 2006. La rotoscòpia és una tècnica d’animació que usa com a base pel·lícules d’acció real. Aquesta tècnica la va patentar el 1914 Max Fleischer, autor de la pel·lícula Betty Boop. Aquí en podem veure un exemple a partir d’un fotograma de la pel·lícula Una mira- da a la oscuridad (A Scanner Darkly), en què es converteix Winona Ryder en dibuix ani- mat. Es filmen actors i es pinta digitalment cada fotograma per encreuar la fantasia ani- mada amb els actors reals. A partir de la imatge D de la pàgina següent, feu un retrat de mig cos, de caràcter realista, amb valors de clarobscur, ambientat en un interior. Per fer-ho, seguiu el guió de treball i les observacions següents: — Observeu detingudament la imatge D. Imagineu el rostre real que correspon al dibuix de síntesi de la imatge D. Imagineu el vestuari que pot acabar de definir el caràcter del personatge. Integreu la figura en un interior. — Recordeu que heu de fer un retrat de mig cos (pla americà, en termes fotogrà- fics) en un interior i que, per tant, hi ha d’haver un equilibri entre la figura i el fons. — Feu diferents esbossos preparatoris (dos com a mínim) per tal d’estudiar la composició, les proporcions, el vestuari, l’ambientació, la valoració de la llum i el tractament gràfic. [1 punt] — Desenvolupeu la proposta sobre un paper de 100 × 70 cm en posició vertical. [7 punts] — Empreu la tècnica seca que considereu més idònia per fer una representació amb clarobscur. IMATGE D

OPCIÓ B Anàlisi comparativa: Similituds: Les dues imatges representen figures. Divergències: Temàtica: La imatge A és un autoretrat La imatge B és retrat Estilística: Imatge A modernisme Imatge B surrealisme • Imatge A. Ramon Casas( Barcelona 1866-1932). Autoretrat, 1908. Carbó realçat amb pastel, 55x42cm. MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Síntesi d’idees clau: Modernisme a Catalunya. En pintura, l’època modernista va fer un viratge cap a nous camins, a partir de Rusiñol i Ramon Casas, que van introduir una actitud de ruptura amb l’academicisme imperant. Van assimilar alguns aspectes de l’impressionisme, com l’interès per la llum i l’atmosfera, temes gens artificiosos, composicions i recursos espacials relacionables amb l’estampa japonesa, i una paleta clara, que es van combinar amb certes ressonàncies simbolistes i un sostingut, i molt contingut, naturalisme. Referències contemporànies a Casaa: Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Hermen Anglad […]