PAU Dibuix artístic 2007 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 2

Exercici 2 [8 punts] IMATGE C. Imatge orbital de Mart presa pel satèl·lit Viking-1 en l’òrbita 1,334, el 22 de febrer de 1980. Al centre s’hi pot veure el canó del Valles Marineris (‘la vall del Mariner’), d’uns 3.000 km de longitud i 8 km de profunditat. IMATGE D. Escena del vídeo produït per la NASA i el Jet Propulsion Laboratory: Flight through Mariner Valley, que simula un vol aeri per l’interior del Valles Marineris. Observeu les imatges C i D, i llegiu atentament el text següent: L’any 1877 […] l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli es va dedicar a cartografiar Mart minuciosament […]. A Schiaparelli, li va semblar observar unes fines línies a Mart, les quals va batejar com a «canali». El problema va ser que aquesta paraula es va traduir a l’anglès com a «canals», mot que implica quelcom artificial. Aquesta última paraula va despertar la imaginació de molta gent, especialment la de l’astrònom C. Flammarion i la de l’aristòcrata Percival Lowell. Ambdós es van dedicar a especular sobre la possibilitat que hi hagués vida a Mart. Lowell estava tan entusiasmat amb aquesta idea que el 1894 es va construir el seu propi observatori a Flagstaff, Arizona, per estudiar el planeta Mart. Les observacions que hi féu el van convèncer que no tan sols hi havia vida, sinó que aquesta vida era intel·ligent: Mart era un planeta que s’estava assecant, i una sàvia i antiga civilització marciana havia construït aquells canals per drenar l’aigua dels casquets polars i enviar-la a les ciutats assedegades. Amb el pas del temps, el furor dels canals marcians es va anar dissipant, ja que molts astrònoms ni tan sols els podien veure; de fet, els canals havien estat una il·lusió òptica. Cap al 1950, gairebé ningú no creia en les civilitzacions marcianes, però molta gent estava conven- çuda que sí que hi havia vida a Mart en forma de molses i líquens primitius, fet que va ser posat en dubte quan una nau espacial va visitar Mart per primer cop el 1965. Traducció feta a partir del text de WIKIPEDIA: La enciclopedia libre [en línia]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Marte_%28planeta%29> A partir de les idees que us puguin suggerir les imatges i el text de l’enunciat, feu una interpretació lliure d’un possible paisatge marcià, dedicant una atenció especial a la recreació de l’atmosfera del Planeta Vermell. Tenint en compte que es tracta d’una apro- ximació fictícia i irreal, cal que exerciteu al màxim la vostra capacitat imaginativa en el moment de representar-la. Per fer-ho, seguiu el guió de treball i les observacions següents: — Feu un mínim de dos esbossos preparatoris per tal d’estudiar la composició, les proporcions, la llum i el tractament gràfic. [1 punt] — Tingueu en compte la relació entre realitat i ficció que es desprèn del text i de les fotografies. — Es valorarà la creativitat i la imaginació de la representació, i, alhora, la capaci- tat de saber adaptar-se a l’esperit plàstic que transmeten les imatges i el text. — Desenvolupeu la proposta escollida en un paper de 100 70 cm, que podeu col·locar en posició vertical o horitzontal. [7 punts] — Empreu la tècnica o les tècniques que considereu més adients.

Opció B Anàlisis comparativa: IDEES CLAU: Similituds: Ambdues són imatges de paisatges extraterrestres. Ambdues són fictícies. A la primera apareixen tots els motius repetits dos cops, cosa impossible de trobar a la realitat, i la segona és una escena imaginària de monstres marcians. Divergències: Els tractaments d’ambdues obres són molt diferents, la imatge A és de caire fotorrealista i la B és còmic, cosa que permet diferenciar el to de cadascun d’elles. La temàtica és totalment diferent, en la primera ens trobem davant d’una mena de pla de detall, molt proper a les fotografies científiques de la NASA (amb la diferència de que aquesta està duplicada). En la segona tenim un cartell de ciència ficció típic de les pel·lícules i còmics de mitjans del segle XX. L’absència de vida en la imatge A i la presència d’éssers extraterrestres a la B. Imatge A. Vija Celmins (1938): Sense Títol (doble superfície lunar), 1969. Grafit sobre fons acrílic en paper, 35,6 x 47,6cm. Col·lecció Diana Zlotni […]