PAU Cultura audiovisual 2004 · Setembre · Sèrie 5 · Exercici 2 (Opció A)

Exercici 2 [7 punts] OPCIÓ A Llegiu detingudament el text següent: En la majoria dels programes de televisió, el realitzador fa el seu propi muntatge —o bé adoptant decisions espontànies o treballant d’acord amb un guió detallat—. De vegades opera ell mateix el «mesclador», encara que generalment és un «director tècnic» o «especialista mesclador» (mesclador de vídeo) el qui opera l’equip mencionat, sota les seves instruccions. En les produccions amb càmeres múltiples, la major part de les mescles entre presa i presa estan realitzades in situ durant l’enregistrament original. L’edició postproducció mitjançant magnetoscopi implica, generalment: la unió de «plans» separats, la intersecció de correccions i el tall de material sobrant. Durant l’edició de magnetoscopi també es poden incloure efectes de vídeo, ajustant al mateix temps el nivell de l’àudio. [...] Amb l’adveniment del magnetoscopi es van perfeccionar diferents mètodes de producció impracticables en les transmissions en directe. Aquestes tècniques depenen generalment de la sofisticació de les facilitats operatives de l’edició incorporades als magnetoscopis. Gerald MILLERSON. Técnicas de realización y producción en televisión. Madrid: Instituto Oficial de Radio y Televisión, 1987. P. 126-7 2.1. Expliqueu les característiques dels processos de producció que s’anomenen a continuació, tots els quals són vigents en la pràctica actual: 1. Directe sobre la cinta. [2,5 punts] 2. Re-enregistraments bàsics. [2 punts] 3. Enregistrament discontinu. [2,5 punts]