PAU Cultura audiovisual 2006 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 2

Exercici 2 [total: 7 punts] Opció A Observeu atentament la següent successió d’imatges. La Imatge 1 planteja una situació de diàleg entre dos personatges identificats com a A i B, entre els quals s’estableix un eix espacial. Per filmar l’escena es plantegen dues possibles solu- cions tècniques, denominades Imatge 2 i Imatge 3. Imatge 1 Imatge 2 Imatge 3 2.1. Per a la filmació del diàleg entre els dos personatges només una de les dues opcions (Imatge 2 o Imatge 3) és correcta. Identifiqueu quina és la correcta. Identifiqueu i descriviu quin és l’error de llenguatge televisiu que s’ha comès a l’opció incorrecta. [3 punts] 2.2. Proposeu i dibuixeu l’story board d’una seqüència de sis fotogrames en què es plantegi el llançament d’un penal durant un partit de futbol. Per a la realització de l’story board haureu d’utilitzar i identificar per escrit, clarament, els següents tipus de plans: gran pla general zenital, pla general, pla mitjà, pla americà con- trapicat, primer pla i pla detall. [4 punts] Opció B Llegiu detingudament el text següent: A la nostra vida diària responem a situacions efectuant gestos o moviments par- ticulars. Molt sovint, aquestes reaccions i accions estan estretament associades. Mirem al nostre voltant amb curiositat, ens movem per examinar un objecte, apar- tem i girem la mirada davant una situació que ens sembla enutjosa, de mal gust o avorrida. Per tant, no resulta sorprenent descobrir que alguns moviments que efectua la càmera poden evocar respostes associades en els nostres espectadors, i que poden també donar lloc que sentin certes impressions vers el que veuen a la pantalla. Aquests efectes són, doncs, el motiu fonamental de l’impacte que poden produir les tècniques que fan que la càmera sigui «persuasiva». Gerald Millerson, Técnicas de realización y producción en televisión, Institut Oficial de Ràdio i Televisió, 1989 2.1. Gerald Millerson exposa en aquest text la possibilitat d’efectuar moviments de càmera associats a sensacions o amb un significat narratiu concret. Identifi- queu i descriviu un mínim de quatre moviments de càmera diferents. Exposeu un cas concret aplicable com a exemple de l’ús de cadascun d’aquests movi- ments. [4 punts] 2.2. Seguint amb l’analogia de Millerson hi hauria moltes imatges que la televisió ens proporciona però que un moviment de càmera o el gest d’una persona serien incapaços de reproduir. Per a aquests casos especials, es fa servir la solució tècnica d’aplicar objectius específics amb capacitats molt concretes en les càmeres. Els tres més importants són el teleobjectiu, la lent de gran angu- lar i l’objectiu zoom. Definiu cadascun d’aquests objectius i doneu, respectivament, exemples de situacions que en requereixin la utilització. [3 punts]

Exercici 2 (7 punts)