PAU Cultura audiovisual 2002 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 2 (Opció A)

Exercici 2 [7 punts] OPCIÓ A Llegiu el text següent, que parla del moviment fotogràfic anomenat pictorialisme, i observeu les imatges A, B i C, que us adjuntem a manera d’exemple. Fotografia A: Shadows, Alvin Langdon Coburn, 1903. Fotografia B: Spring Showers, Afred Stieglitz, 1901. Fotografia C: The Bridge, Peter Henry Emerson, 1890. La paraula pictorialisme deriva de les paraules angleses pictorial photography, de les quals pictorial prové de picture, que significa «imatge» o «quadre», i no «pintura», com es creu erròniament. Intentaven donar a conèixer la fotografia com una imatge més de l’art. L’exposició de Viena de 1891 va oficialitzar la data del naixement del moviment i va posar en relleu un sistema nou de producció de la imatge fotogràfica i la renovació de l’estètica d’aquesta. El pictorialisme va renovar la qüestió de la relació entre la pintura i la fotografia, una relació de competència que va fer que la fotografia s’elevés al nivell de la pintura i reclamés el mateix prestigi que aquesta. Va tenir com a objectiu considerar la fotografia una de les belles arts. Els fotògrafs es van rebel·lar davant de la comercialització. L’estètica del pictorialisme rebutjava allò real i disfressava la imatge, emmascarava l’origen de la fotografia deformant la imatge, que fingia autodestruir-se. Pel que fa als temes, els més utilitzats eren els populars de la tradició artística, encara que també plasmaven part de la vida al camp amb efectes de llum que no ens fan pas oblidar la seva preocupació d’ordre formal. El fotògraf s’implicava en l’acte fotogràfic: personalitzava la mirada de l’objectiu utilitzant una tècnica d’allunyament que va fer famós el pictorialisme com el moviment o l’escola «del desenfocament». En les imatges els fotògrafs interposaven una successió de vels, de pantalles, filtraven la realitat, la tamisaven, la transformaven en una imatge que s’allunyava d’allò «nítid». Aquestes pantalles podien ser naturals (humitat, pluja, boira, neu...) o artificials (pantalles, filtres, clarobscurs i contrallums). Les tècniques preferides pels pictorialistes eren les de tiratge (aquelles que permeten la intervenció manual, en què la imatge apareix quan es desposseeix de l’excedent de matèria que conté): el procés d’impressió a la goma bicromatada n’és un exemple. Aconseguien l’allunyament amb brotxades i pinzellades i utilitzant rascadors. Intentaven imitar composicions i efectes especials de la pintura, influïts per artistes com ara Turner, Degas, Monet i els japonesos. Es considera que el pictorialisme va finalitzar com a moviment a la dècada de 1920, encara que no hi ha cap mena de dubte que va influir sobre molts fotògrafs i sobre l’obra d’aquests. Paloma Castellanos, Diccionario histórico de la fotografía. Madrid, 1999 Observeu també les imatges annexes D, E, F, G, H i I, els autors de les quals pertanyien al grup fotogràfic anomenat f/64, que podria considerar-se oposat al moviment pictorialista. Fotografia D: Tin Roof, Brett Weston, 1925. Fotografia E: Amaryllis, Imogen Cunningham, 1933. Fotografia F: Hand and Ear, Brett Weston, 1929. Fotografia G: Pepper no. 30, Edward Weston, 1930. Fotografia H: Excusado, Edward Weston, 1925. Fotografia I: Dune, Ocean, Brett Weston, 1932. Escriviu un text d’aproximació a les característiques formals del grup f/64. Baseu el vostre text en l’anàlisi de les fotografies D, E, F, G, H i I, tenint en compte les referències d’oposició esmentades en el text anterior i que es poden observar en les fotografies A, B i C. Utilitzeu la terminologia pròpia de la lectura d’imatges fotogràfiques. A B C D E F G H I