PAU Ciències de la Terra i del medi ambient 2000 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 1

Exercici 1 (obligatori) [4 punts] Les zones litorals presenten problemàtiques específiques en relació amb la gestió dels recursos hídrics. En la figura adjunta podeu observar un mapa d’isopiezes d’una zona litoral (les isopiezes, en els aqüífers lliures, representen la morfologia de la superfície de la zona saturada d’aigua dins de l’aqüífer). 1. Què és un aqüífer? Indiqueu les diferències que hi ha entre els materials representats en el mapa en relació amb el seu comportament com a aqüífers. 2. Expliqueu en què es diferencien els aqüífers lliures i els aqüífers confinats. A quin tipus correspon l’aqüífer del mapa en el qual s’han representat les isopiezes? Raoneu la resposta. Indiqueu amb fletxes la direcció del flux d’aigua en aquest aqüífer, entre les línies de tall C-D i E-F. 3. Els diagrames següents representen dos perfils longitudinals esquemàtics del nivell freàtic de l’aqüífer en diferents indrets del Maresme. A quin dels tres talls marcats en el mapa (AB, CD, EF) correspon cada diagrama? Justifiqueu la resposta. 4. Indiqueu en el mapa, amb una fletxa, les zones on és més probable que s’estigui produint una intrusió marina. Expliqueu quines en poden ser les causes (justifiqueu totes les respostes). MAPA D’ISOPIEZES C A E Argentona Arenys Cabrils de Munt 150 Vilassar Teiá de Dalt 125 Llavaneres Premià 125 100 deDalt 100 75 50 50 25 50 -4 -2 25 25 0 -4 25 -2 -2 -4 25 -2 0 Caldetes Mataró Arenys 0 El Masnou F B de Mar D Canet Premià de Mar Vilassar de Mar 1 Km Formacions sedimentàries detrítiques. Isopiezes (Cota de l’aigua en metres) Roques plutòniques (granodiorites). Isopiezes negatives Poblacions Esquema 1 Esquema 2 Nivell freàtic Nivell freàtic Mar Mar Roques plutòniques (granodiorites). Roques plutòniques (granodiorites). Formacions sedimentàries detrítiques. Formacions sedimentàries detrítiques.

Exercici 1 (Obligatori) [4 punts] 1. Podríem definir un aqüífer com una formació rocosa permeable que permet el pas de l'aigua i la seva acumulació, que sol estar delimitada a la seva base per un nivell impermeable que impedeix que l'aigua continuï infiltrant-se cap a nivells inferiors. Els terrenys formats pels dipòsits quaternaris i d’alteracions granítiques són porosos i tenen suficient permeabilitat per deixar fluir l’aigua, per tant, constitueixen un aqüífer. Per contra els basaments granítics són molt poc porosos, només en el cas que estiguin molt diaclasats (esquerdats) podrien permetre fluir l’aigua i, en general, no són bons aqüífers. 2. Aqüífer lliure és aquell que la zona saturada d’aigua està en contacte directe amb l'atmosfera a través dels espais buits del terreny fins a la superfície del terreny. Així, l’aigua que s’infiltra en el terreny constitueix la recàrrega de l’aqüífer. Aqüífer captiu o confinat és aquell que està separat de l'atmosfera i de la superfície de recàr […]