PAU Ciències de la Terra i del medi ambient 2010 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1

Exercici 1 (obligatori) [3 punts] Un pagès i ramader es planteja elaborar el seu pla de gestió de residus ramaders segons el que estableix el Decret 220/2001 i, per fer-ho, s’ha informat i ha trobat un esquema (figura 1) de les possibles actuacions. FIGURA 1. Línies d’actuació per a la gestió i tractament de les dejeccions ramade- res. FONT: Guia dels tractaments de les dejeccions ramaderes. Agència de Residus de Catalunya: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 2004. 1. Vist l’esquema de possibles tractaments de la pàgina anterior, el pagès es planteja que el més fàcil i econòmic sembla que és l’aplicació dels purins que produeix en els seus camps de conreu de blat de moro. Expliqueu dos avantatges per al pagès de l’ús dels purins com a adob. Esmenteu també dos possibles inconvenients derivats de fer-ne ús i raoneu-los. Avantatges Inconvenients 2. Segons l’esquema de la pàgina anterior, hi ha alguns tractaments que es podrien fer a la mateixa granja, però el pagès i ramader desconeix en què consisteixen. Expliqueu-los resumidament en el quadre següent. Tractament Descripció Aplicacions Compostatge Producció de biogàs 3. Amb les dades que us proporcionem a continuació (taula 1 i taula 2), feu els càlculs necessaris per a ajudar el pagès a determinar si amb la fertilització dels camps podrà eliminar la totalitat dels purins que produeix la seva granja o bé li caldrà aplicar una altra de les opcions possibles per a completar-ne l’eliminació. Feu la proposta que considereu més adient. DADES: — La granja de porcs d’engreix té 300 caps de bestiar d’entre 20 i 100 kg de pes. — L’extensió dels camps a fertilitzar és 10 ha. — La dosi màxima de nitrogen procedent de dejeccions ramaderes que pot aplicar és 170 kg de N per hectàrea i any (d’acord amb l’anàlisi del sòl, les necessitats del conreu i la legislació vigent). TAULA 1. Contingut de diverses dejeccions ramaderes 1 t de fems kg de matèria orgànica kg de nitrogen o 1 m3 de purins (mitjana) total Purins de porc d’engreix 45 6,5 Purins de porc de mares 25 3,5 Fems de boví 135 5,5 Fems d’oví 175 7,5 Gallinassa 395 20 FONT: Adaptació feta a partir del text «Avaluació i aprofitament dels residus orgànics d’origen ramader en agricultura». Quaderns de Divulgació del LAF, núm. 5 (1999). TAULA 2. Volum de dejeccions produït Espècie Categoria Purins (m3/porc i any) Porcí Femelles 5,1 Sementals 6,12 Garrins (6-20 kg) 0,25 Reposició 2,5 Engreix (20-100 kg) 2,15 FONT: «Annex 2». A: Decret 136/2009. Generalitat de Catalunya.

EXERCICI 1 (Obligatori) [3 punts] 3 Residus Anàlisi Impactes Aplicació Gestió Valoració Respostes 1 Avantatges: Millora la fertilitat Millora les propietats físiques del sòl, com poden ser l’estructura, la infiltració... 1p En redueix el risc d'erosió. Permet adobar correctament els cultius sense la necessitat d'aplicar únicament adobs químics. Permet mantenir la relació tradicional entre la ramaderia i l'agricultura. Es revaloritza un subproducte de l'activitat ramadera. Permet una gestió sostenible Permet un estalvi de recursos. Es poden acceptar altres avantatges si es plantegen de forma lògica. Inconvenients: Els purins ocupen molt volum i això en dificulta el seu transport, aplicació, emmagatzematge... Pudor que molesta els veïns i provoca queixes Pot suposar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies, especialment si és aplicat en excés. Aportament de restes de medicaments, metalls pesants… al sòl i per tant contamina el sòl. Fertilitzar en excés d’algun dels nutri […]