PAU Anàlisi musical 2010 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 2
Enunciat
![Enunciat de l'exercici 2 de la PAU de Anàlisi musical 2010 (juny sèrie 1): [3 punts. Cada qüestió val 0,5 punts, llevat de la 5, que val 1 punt.] Llegiu atentament aquest text. Després d’haver-lo llegit, contesteu…](/examens/img/analisi-musical/2010-juny-serie-1-exercici-2-enunciat.webp)
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Exercici 2
[3 punts. Cada qüestió val 0,5 punts, llevat de la 5, que val 1 punt.]
Llegiu atentament aquest text. Després d’haver-lo llegit, contesteu les preguntes que
es formulen a continuació. Procureu no repetir, llevat que es demani, les mateixes
paraules utilitzades en el text. En total, el comentari hauria de tenir una extensió apro-
ximada de dues-centes cinquanta paraules.
Soroll i timbre
Fins al moment present, els compositors s’han mogut dins una part molt petita de
la totalitat del món dels sons. Fins i tot en el cas dels mateixos sons musicals, hem vist
que només s’havien utilitzat per a formar sistemes de notes, unes poques entre un nom-
bre ingent de gradacions infinitament petites dins d’un contínuum. Però, per la seva
banda, els sons musicals constitueixen només una reduïda part dins del nombre il·limi-
tat de possibles fenòmens acústics, tant naturals com creats per l’ésser humà. Ens envol-
ten com una aurèola de percepcions auditives però potencialment ininterrompudes i hi
estem tan acostumats a la major part, que incideixen en el nostre coneixement només
en la mesura que se separen d’alguna manera de la nostra rutina habitual d’experiències
perceptives. El cant dels ocells és a prop nostre al llarg de tot l’any i comprèn una gran
varietat de crits, des d’aquells d’una sola nota en el cas dels pardals i els corbs, que no
mostren cap al·licient per a nosaltres, fins a les cançons intensament melòdiques de les
merles i els rossinyols. La pluja, el tro i la pedra constitueixen freqüentment el rerefons
periòdic de la nostra vida diària. El flux dels rius i el bram del mar són també caracte-
rístics de la manera com experimentem els fenòmens naturals. Els homes de totes les
èpoques han utilitzat la música per a reflectir aquest vast món de sons i sorolls, no tant
per a crear una rèplica dels fenòmens acústics sinó més aviat amb la intenció de donar
forma artística a aquest material divers en brut.
En totes les civilitzacions avançades, als sons musicals se’ls dóna un lloc més impor-
tant que als sorolls en la jerarquia dels valors musicals. Per so musical entenem un sim-
ple esdeveniment acústic definible en termes d’un nombre determinat de vibracions per
segon. No obstant això, un so pur sinusoïdal no pot ser produït pels instruments tradi-
cionals, malgrat que el so d’un diapasó o d’una flauta dolça s’hi acosti. En la praxi musi-
cal utilitzem la major part de vegades sons complexos o, en termes físics, sons musicals,
cadascun dels quals es completa amb una piràmide de sons harmònics simultanis. Un
so compost que contingui diverses piràmides diferents es coneix amb el nom de so mixt.
Aquests es produeixen en les campanes de les esglésies, en colpejar platerets o tubs
metàl·lics i en altres casos semblants. En tots aquests fenòmens acústics l’oïda pot dis-
tingir clarament un o dos sons definits, però hi ha altres fenòmens més complexos en
els quals no es pot discernir una freqüència predominant. Aquests són els que anome-
nem sorolls, que constitueixen la major part d’esdeveniments acústics que percep la nos-
tra oïda.
Traducció feta a partir del text de
Hans Heinz STUCKENSCHMIDT. La música del siglo XX. Madrid: Guadarrama, 1960
1. Expliqueu el significat de la paraula contínuum en el context en què està emprada.
2. L’autor esmenta en aquest escrit diferents exemples de fenòmens auditius naturals.
Assenyaleu-los i poseu alguns exemples de fenòmens auditius creats com a resultat
de l’activitat humana.
3. Cap al final del primer paràgraf, l’autor esbossa una definició de la tasca del crea-
dor musical. Podríeu aclarir-la? L’ésser humà ha elaborat diferents tipus de codis
sonors per a comunicar-se. És exactament el mateix comunicar-se mitjançant els
sons que fer música? Poseu un exemple i establiu-hi les diferències.
4. En el segon paràgraf, l’autor descriu diverses classes de sons. Enumereu-les i expli-
queu breument en què es diferencien, sempre d’acord amb el text.
5. Després d’haver llegit tot el text, i encara
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
Exercici 2 (3 punts en total. Puntuació dels apartats en aquest exercici: 1/ 0,5 punts; 2/
0,5 punts; 3/ 0,5 punts; 4/ 0,5 punts; 5/ 1punt)
1/ Franja de tots els sons indiscriminats possibles dins del llindar perceptiu de l’oïda
humana (0,5)
2/ Fenòmens auditius naturals produïts per animals: el cant dels ocells: pardals, corbs,
merles, rossinyols; fenòmens naturals auditius. Fenòmens auditius pertanyents a la
naturalesa inanimada: trons, pluja, granís, rius, mar. Fenomen auditiu creat com a
resultat de l’activitat humana: el soroll de les màquines, el soroll del trànsit (0,5)
3/ El creador musical és aquell qui és capaç d’organitzar els sons i els silencis amb
una intencionalitat expressiva. Caràcter no imitatiu sinó expressiu de la música. No és
exactament el mateix comunicar-se mitjançant un codi acústic que comunicar-se a
través de la música (els senyals auditius significatius del telèfon) (0,5)
4/ So simple sinusoïdal sense harmònics que no es pot obtenir amb els instruments
tradi […]
Resolució pas a pas
Aquest exercici no té una resolució escrita pas a pas (requereix audicions). Fes servir els criteris oficials de correcció.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2010 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 Audició i anàlisi formal, estructural i estilística
- Exercici 3 Múltiples audicions
Tots els exercicis de Comentari de text · PAU de Anàlisi musical