Salta al contingut

Audició i anàlisi formal, estructural i estilística

PAU Anàlisi musical 2022 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 2

Enunciat

Enunciat de l'exercici 2 de la PAU de Anàlisi musical 2022 (juny sèrie 2): [4 punts en total] Aquest exercici consisteix en l’audició d’una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d’un interval de quatre…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Exercici 2 [4 punts en total] Aquest exercici consisteix en l’audició d’una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d’un interval de quatre minuts, la tornareu a escoltar per tercer cop. A) Anàlisi formal i estructural [3 punts: 0,6 punts per cada qüestió; es descomptaran 0,1 punts per cada resposta incorrecta. Per les qüestions no con­ testades no hi haurà cap descompte.] Abans de començar l’audició, que figura en la llista d’obres que heu de conèixer, llegiu atentament les qüestions que hi ha després del text de la peça. Mentre escolteu la peça, cal que aneu seguint el text en italià (que també teniu traduït al català). Una vegada feta l’audició, trieu la resposta correcta per a cada qüestió. [Text de la peça] [Traducció al català] «Piangerò la sorte mia, Ploraré la meva sort, sì crudele e tanto ria, tan cruel i tan dura, finché vita in petto avrò. mentre tingui vida al pit. Ma poi morta d’ogn’intorno Però, morta, per tot arreu il tiranno e notte e giorno al tirà, nit i dia, fatta spettro agiterò.» tornada espectre espantaré. 1. L’estructura d’aquesta obra es correspon al model a) A-B-A. b) de lied. c) d’ària da capo barroca. d) d’ària italiana tripartita. 2. Quina diferència s’aprecia a la part central de la veu solista, si la relacionem amb el text? a) Interpreta una melodia que procedeix en un sentit contrari al de l’inici, plàcid, és a dir, els intervals que abans eren descendents ara són ascendents. El significat del text és diferent. b) El text parla sobre pertorbar amb el seu espectre. La veu comença amb dissenys des­ cendents, amenaçadors. Sobre la paraula agiterò es genera una vocalització extensa. c) La veu imita el que fa l’acompanyament orquestral, que ara és molt més dens i mogut. Passa al mode major, molt més brillant i vistós perquè és un moment d’embelliment i virtuosisme vocal. d) El text destaca que l’heroïna morirà. Sobre la paraula morta, que és la més important de tot aquest fragment, se situa la nota més aguda de tota l’ària. 3. Què passa a la tercera secció, quan la solista torna a començar amb les paraules «Piangerò la sorte mia», després que ha acabat la secció central? a) Repeteix exactament la mateixa música, sense canvis. b) Torna al tempo inicial, però fa molts canvis en la dinàmica, passant d’un forte a un piano als llocs on abans s’interpretava tot en piano. c) L’acompanyament instrumental canvia, es fa més ric i dens. d) Sobre la melodia inicial fa ornamentacions que no s’havien sentit a la primera secció, a l’inici de l’ària. 4. L’acompanyament instrumental de la primera secció i la melodia de la solista a) estan molt relacionats, sobretot als violins. Aquests continuen el mateix disseny que acaba d’exposar la solista, en fan una rèplica, o anticipen un interval que després can­ tarà la solista. b) consisteixen en un baix del tipus passacaglia. Sobre un mateix disseny que es va repe­ tint, la cantant desenvolupa la seva melodia. c) es relacionen de tal manera que, quan la solista fa un interval ascendent, l’orquestra respon sempre amb un interval descendent. d) no es relacionen gens, només es relacionaran a la secció central. 5. Quines diferències hi ha entre la primera i la segona secció? a) Hi ha un canvi de tonalitats molt sobtat, les dues tonalitats es perceben molt allunya­ des i estranyes entre elles; la instrumentació canvia i desapareix el baix continu a la segona secció. b) Es passa del mode major al mode menor; el tempo inicial és lent, un andante, mentre que la part central és ràpida, quasi un allegro; l’acompanyament inicial és pausat i estable, mentre que després és turbulent, dens i amb dinàmica forte. c) Es passa del mode menor al major; el tempo inicial és moderat i lleuger, després es torna una mica més ràpid; la part inicial només té corda, mentre que després entren els instruments de vent. d) Es conserven punts de contacte entre les dues seccions: per exemple, en l’arxillaüt que fa de baix continu; però l’oboè que se sent a la primera secc

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 2 de la PAU de Anàlisi musical 2022 (juny sèrie 2)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
Exercici 2. A) Anàlisi formal i estructural 1. c 2. b 3. d 4. a 5. b B) Anàlisi estilística i contextual Tot i que la resposta pot ser molt lliure, convindria donar 0,5 punts si identifiquen l’obra i l’autor: Georg Friederich Häendel, “Piangerò la sorte mia”, ària de l’òpera Giulio Cesare. Si assenyala la data d’estrena, 1724, es pot considerar un plus. Els altres 0,5 punts s’han d’aconseguir si esmenten algunes de les qüestions següents: - Es tracta d’una ària da capo barroca, en la qual els solistes solien fer ornamentacions quan repetien el da capo. - És una òpera amb llibret italià, no caldria esmentar el nom del llibretista Nicola Francesco Haym. Händel, d’origen germànic –era conegut com el saxó– va introduir amb penes i afanys el gust per l’estètica de l’opera seria italiana a Anglaterra. - Convindria esmentar alguna característica de l’òpera barroca, o també el que s’anomena opera seria, tot i que aquest títol era anunciat només com a “opera”. - Va ser una de les obres amb la q […]

Resolució pas a pas

Aquest exercici no té una resolució escrita pas a pas (requereix audicions). Fes servir els criteris oficials de correcció.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2022 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Audició i anàlisi formal, estructural i estilística · PAU de Anàlisi musical